Genista florida
Genista florida és una espècie de planta fanerógama pertanyent a la família de les fabáceas.
Descripció
[editar | editar còdic]Arbusto molt ramificat que pot alcançar els 3 m. Els tallos tenen entre 8 i 10 costelles en forma de T llaugerament pilosos. Fulls alterna sancers, d'un sol foli lanceolado i en estípula. Florix en arracades de fins a 30 florecillas grogues. Florix de maig a juliol. Frut en forma de baïna en fins a 6 llavors.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Creix en boscs degradats, clars i brezales, en la major part de la península ibèrica. Preferix sols secs, #àcit i pobres en nitrogen. Resistix be el fret.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Genista florida va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Systema Naturae, Editio Decima 2: 1157. 1759.[2]
- Citologia
Número de cromosomas de Genista florida (Fam. Leguminosae) i táxones infraespecíficos: n=24; 2n=48[3]
- Etimologia
Genista: nom genèric que prové del llatí. Els reis i reines Plantagenet d'Anglaterra varen prendre el seu nom d'ella: planta Genesta o plante genest, en alusió a una història que afirma que, quan Guillermo el Conquistador es va embarcar rumbo a Anglaterra, va arrancar una planta que es mantenia agarrada tenazmente a una roca i la va ficar en el seu caixco com a símbol de que ell també seria tenaz en la seua arriscada tasca. La planta era la cridada planta genista en llatí. Esta és una bona història, pero per desgràcia Guillermo el Conquistador va aplegar molt abans dels Plantagenet i en realitat va ser Godofredo d'Anjou que va ser malnomenat el Plantagenet, perque duya un ramito de flors grogues de retama en el seu caixco com una insígnia (genêt és el nom francés del arbust de retama), i va anar el seu fill, Enrique II, el que es va convertir en el primer rei Plantagenet. Atres explicacions històriques són que Geoffrey va plantar este arbust com una coberta de caça o que ell l'usava per a assotar-se a sí mateixa. No va ser fins que Ricardo de York, el pare dels dos reis Eduardo IV i Ricardo III, quan els membres d'esta família varen adoptar el nom de Plantagenet, i després es va aplicar retroactivamente als descendents de Godofredo I d'Anjou com el nom dinàstic.[4]
florida: epítet latino que significa "en flors".
- Sinonímia
- Genista leptoclada Spach
- Genista polygalifolia DC.
- Genista polygaliphylla Brot.[5]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Castellà: abulaga, apiorno, aulaga, bereza, bolaga (2), canillero, cayomba, chinestra, granera (4), granera blanca, granera serraniega, granera verda (2), escobón (7), espiorno (2), flor d'teñir portuguesa, flor de tintorers (2), genista (3), ginesta menuda, ispiorno, peorno (3), pierno, piornal, piornera, piorno (16), piorno albar, piorno groc, piorno blanc, piorno dos tintureiros, piornu (2), piornu albar (2), piornu morisco (2), retama (6), retama blanca (9), retamón, trampes, xiniesta (2), zusca (entre paréntesis el número d'espècies en el mateix nom en Espanya).[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1999).Flora Ibèrica.VII
- ↑ «Genista florida». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 22 de maig de 2014.
- ↑ Variabilitat cromosòmica de les Genisteas de la flora espanyola en relació en la seua ecologia. Sañudo, A. (1972) Ci. Biol. Ecol. Sist. 1(2): 43-52
- ↑ En N
- ↑ Genista florida en The Plant List
- ↑ «Genista florida». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 22 de maig de 2014.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Genista florida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.