Anar al contingut

Geoglifos de Chiza

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Geoglifos de Chiza (1).JPG
Geoglifos de Chiza.
Archiu:Géoglyphes de Chiza.jpg
Geoglifos de Chiza.

Els Geoglifos de Chiza, també coneguts com geoglifos de la confluència Chiza-Suca, són un conjunt de geoglifos prehispánicos situats en la confluència de la quebrades de Chiza i Suca, en la Regió de Tarapacá, Chile. Representen figures antropomorfas, geomètriques i zoomorfas. La seua ubicació sugerix que formaven part de la ret de rutes caravaneras prehispánicas que conectaven el altiplano andino en la costa de l'oceà Pacífic.

Descripció

[editar | editar còdic]

Els geoglifos es troben en el desert de Atacama, a la vora de la ruta 5 (km 1947), a 123 km al sur d'Arica i 107 km al nort d'Huara.[1]

El panel principal està formant per figures antropomorfas inscrites en un rectàngul de doble llínea, un disseny similar a l'observat en els geoglifos de Cerro Mona i Alt Ariquilda Nort. També s'identifiquen representacions geomètriques, com a círculs i creus, ademés de figures zoomorfas, entre les que destaquen camélidos i atres cuadrúpedos. En l'ala oposta al panel principal, es troba un disseny que representa una chacra.[2]

Estos geoglifos es vinculen en un important creuament de rutes caravaneras que conectaven diversos llocs estratègics. Cap al nort, els camins conduïen als sectors de Conanoxa i Taltape, en la quebrada de Camarones; cap al sur, a Corza, en la quebrada de Camiña, i a Tiliviche; cap a l'est, a Lliga i Suca, en la quebrada de Suca; i cap a l'oest, a la desembocadura de la quebrada de Camarones. Ademés, s'ha sugerit que els geoglifos podrien indicar la presència d'una aguada, lo que reforça el hipòtesis de que este sector funcionava com un punt de descans i abastiment d'aigua i forraje per a les caravanes.[2]

Els geoglifos varen ser elaborats per mig de la tècnica d'adició, que consistent en acumular pedres de tonalitats obscures sobre la superfície del terreny per a generar contrast en el fondo més clar característic dels cerros i pampes del desert.[3][4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Els secrets de la Quebrada de Suca». Archivat des d'el original, el 18 d'agost de 2017. Consultat el 17 de maig de 2020.
  2. 2,0 2,1 Correja; Valenzuela, {{{nom2}}}; Briones Morals, {{{nom3}}}; Artiga, Diego (2019). Guia pràctica ilustrada d'art rupestre de la regió de Tarapacá : entre ales, senderes, oasis i la mar, Edicions Universitat de Tarapacá, pp. 33, 57, 67. OCLC 1132264631. ISBN 978-956-398-571-9.
  3. Estudis Atacameños (En llínea).(7)
    225–230.ISSN 0718-1043.doi:10.22199/S07181043.1984.0007.00020.Consultat el 17 de maig de 2020.
  4. Manual de Patrimoni Cultural i Natural Arica i Parinacota.Consell de Monuments Nacionals.Consultat el 17 de maig de 2020.

Plantilla:Coord/display/title</noinclude>


Referències

[editar | editar còdic]