Geografia ambiental
La geografia ambiental (també coneguda com a geografia integradora, geografia integrada o geografia de l'entorn humà) és la branca de la geografia que descriu i explica els aspectes espacials de les interaccions entre individus o societats humanes i el seu entorn natural, estes interaccions es denominen sistemes entorn humà acoplat.[1][2]
Orígens
[editar | editar còdic]Requerix una comprensió de la dinàmica de la geografia física, aixina com de les formes en que les societats humanes conceptualizan l'entorn (geografia humana). Aixina, fins a cert punt, pot vore's com un successor de Physische Anthropogeographie (en espanyol: "antropogeografía física") - un terme falcat pel geógrafo de l'Universitat de Viena, Albrecht Penck en 1924 - i l'ecologia cultural o humana de Harlan H. Barrows, en 1923.[3] La geografia integrada en els Estats Units està principalment influenciada per les escoles de Carl O. Sauer (Berkeley), la perspectiva de les quals era prou històrica, i Gilbert F. White (Chicago), qui va desenrollar una visió més aplicada. La geografia integrada (també, geografia integrativa, geografia ambiental o geografia de l'entorn humà) és la branca de la geografia que descriu i explica els aspectes espacials de les interaccions entre individus o societats humanes i el seu entorn natural, cridats sistemes acoplats d'entorn humà.
Enfocament
[editar | editar còdic]Els vínculs entre la geografia humana i física varen ser una volta més evidents de lo que són hui en dia. Com l'experiència humana del món està cada volta més mediada per la tecnologia, les relacions entre els sers humans i el mig ambient a sovint s'han enfosquit. D'esta manera, la geografia integrada representa un conjunt de ferramentes analítiques d'importància crítica per a evaluar l'impacte de la presència humana en el mig ambient. Açò es fa medint el resultat de l'activitat humana en els accidents geogràfics i cicles naturals.[4] Els métodos per als quals s'obté esta informació inclouen sensors remots i sistemes d'informació geogràfica.[5] La geografia integrada nos ajuda a reflexionar sobre el mig ambient en térmens de la seua relació en les persones. En la geografia integrada, podem analisar les diferents perspectives de les ciències socials i les humanitats i el seu us en la comprensió dels processos de l'entorn de les persones.[6] Per lo tant, es considera la tercera branca de la geografia, les atres branques són la geografia física i humana.[7][8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2008) Alexander Von Humboldt: A Metabiography, Chicago: University of Chicago Press. ISBN 9780226731490.
- ↑ (2009) A Companion to Environmental Geography, Londres: Wiley-Blackwell. ISBN 9781444305739.
- ↑ Karlheinz Paffen (1959): Stellung und Bedeutung der Physischen Anthropogeographie. In: Erdkunde 13 (4), pp. 354–372. DOI: 10.3112/erdkunde.1959.04.08
- ↑ Garcia, Hector (2010). Environmental Geography, Apple Academic Press, Inc.. ISBN 1926686683.
- ↑ (1 de giner de 2014) An introduction to human-environment geography : local dynamics and global processes, Wiley-Blackwell. OCLC 921583361. ISBN 9781405189316.
- ↑ (2014) An Introduction to Human-Environment Geography, Wiley Blackwell, pp. 26–27.
- ↑ David Demeritt (2009): From externality to inputs and interference: framing environmental research in geography. In: Transactions of the Institute of British Geographers 34 (1), pp. 3–11, DOI: 10.1111/j.1475-5661.2008.00333.x.
- ↑ Arild Holt-Jensen (1999): Geography - History and Concepts: A Student's Guide. London: SAGE. ISBN 9780761961802
- Este artícul conté una traducció derivada de «Geografía ambiental» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.