Geologia de Caronte
La geologia de Caronte és l'estudi de la composició i estructura, tant interna com a superficial, de Caronte, satèlit del planeta nano Plutó, i dels processos pels quals ha anat evolucionant a lo llarc del temps.
La superfície explorada per la sonda New Horizons presenta una geologia complexa en dos àrees ben diferenciades, una, al nort, molt fracturada i una atra, al sur, més suau, dividides per una cadena de canons i escarpes que travessa d'est a oest la superfície del satèlit.[1] Esta superfície està composta predominantment per gèl d'aigua (H2O) i localizadamente en cràters també està present gèl d'amoniaco (NH3).[2] Pel reconte de cràters, s'estima l'edat de la superfície en 4000 millons d'anys, encara que partix d'ella ha sofrit modificacions més tardanes degudes provablement a processos tectónicos derivats de la congelació, i la seua expansió consegüent, d'un oceà d'aigua baix la superfície o tal volta també a processos de criovulcanismo.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Moore, J. M.(2016).Science.351(6279)doi:10.1126/science.aad7055.Consultat el 25 de setembre de 2017.
- ↑ Grundy, W. M.(2016).Science.351(6279)doi:10.1126/science.aad9189.Consultat el 14 d'abril de 2018.
- ↑ Beyer, R. A.(2017).Icarus.(6279)doi:10.1016/j.icarus.2016.12.018.Consultat el 14 d'abril de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Geología de Caronte» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.