Geologia de Venus

La geologia de Venus o Afrodilogía oferix característiques superficials impressionants que contrasten tant per la seua bellea com per la seua rarea (Figura 1). La major part de lo que sabem actualment sobre la seua superfície prové d'observacions de radar, principalment a través de les imàgens enviades per la sonda Magallanes (Magellan) des del 16 d'agost de 1990 fins a finalisar la seua cobertura fotogràfica en el tercer cicle de mapage el dia 14 de setembre de 1992 quan la nau va tindre algunes anomalies. En total es mapeó el 98% de la superfície venusiana, de la qual el 22% correspon a imàgens estéreo.

La superfície de Venus, coberta per una densa atmòsfera (Figura 2), presenta clara evidència d'una activitat volcànica molt activa en el passat: volcans en escut i volcans composts com els que es troben en la Terra.

No obstant, a diferència de la Lluna, Mart o Mercurio que han sofrit un intens periodo de craterización, Venus té una baixa densitat de cràterés menuts pero sí presenta alguns de tamany mijà a gran, açò s'explica per la densa atmòsfera del planeta que ha vingut desintegrant els meteorits de menor envergadura.

Unes atres de les característiques extraordinàries del planeta que per la seua apariència es diuen coronae (llatí per a corones) i atres figures conegudes com aracnoides per la seua semblança als aràcnits. També es troben llarcs rius de lava, evidència d'erosió eòlica i un tectonismo important que en el seu conjunt fan de la superfície de Venus una de les més complexes (Figura 3).

Pese a que Venus és el planeta més propenc a la Terra (uns 40 millons de quilómetros en conjunció inferior) i té una gran similitut en ella, tota semblança és externa. Cap sonda ha pogut sobreviure més d'unes hores sobre la seua superfície degut a que la pressió atmosfèrica és unes 90 voltes la de la Terra. Ademés, la temperatura ronda els 450°C, la qual, és en gran mida, ocasionada pel efecte hivernàcul (Figura 4) causat per una atmòsfera constituïda principalment de diòxit de carbono (96,5%).

Les observacions de sondes espacials i les realisades des de la Terra en telescopis mostren que el patró en forma d'I que generen els núvols es deu a que les capes superiors es desplacen al voltant del planeta una volta cada 4 dies, lo que sugerix la presència de vents de fins a 500 km/h per lo que es creu que és un important factor en la modificació del terreny.