Meriones unguiculatus

(Redirigit des de «Gerbil de Mongòlia»)


El gerbil de Mongòlia (Meriones unguiculatus) és una espècie de rosegador miomorfo de la família Muridae.[1] Rep els noms vulgars de gerbil, gerbillo, merión i, erròneament, jerbo. Sol confondre's en el jerbo (sobretot en el més comú d'ells, Jaculus jaculus) per lo similar dels seus noms, pero són espècies totalment diferents que pertanyen a distintes famílies, CR.

gerbil de Mongòlia (Meriones unguiculatus)

És un rosegador omnívoro semblat a la rata, cobert de pèl i en una llarga coa. Viu en les regions arenenques i seques d'Àsia, principalment Mongòlia i China. Està adaptat a la locomoció per mig de bots. Viu en caus prou profundes, que solament abandona de nit per a anar en busca de llavors i vegetals dels que s'alimenta.

Comportament

editar

Els gerbiles són territorials, sobretot les femelles, les que si no estan en la seua etapa fèrtil són capaces d'atacar a un macho que estiga prop, podent inclús matar-ho. Els machos en canvi són una miqueta més dòcils, #lo que si conseguixen una bona afinitat en la femella al moment de la creua, poden viure junts, i inclús, cuidar dels recent naixcuts junt a la femella.

Sexado

editar

No és excessivament difícil diferenciar el sexe en el cas d'estos animals, llevat que siguen molt jóvens. El millor método i també el més precoç (a partir de la 5.º semana) és fixar-se en la distància entre l'ano i l'obertura genital, que és molt més menuda en les femelles que en els machos. Per a que l'identificació siga acceptable, generalment cal comparar dos animals. Ademés en el cas dels machos i a partir de les sèt semanes de vida es pot observar perfectament un abultamiento en la base de la coa que correspon en l'ouera.

Relació en l'humà

editar

Esta espècie de jerbo ha segut molt utilisada en experimentació animal, i posteriorment, pel seu bon caràcter, també com a animal de companyia.

En captivitat la seua alimentació consistix en diferents varietats de gra, i destaquen per tindre una necessitat important de proteïna,[2] que se sol cobrir en insectes o atres aliments. Ademés del consum de fenaç, com a molts atres rosegadors.

Són animals sociables, per #lo que és molt important que en captivitat es tinga als animals en grups, a lo manco parella. Encara que sent animals sociables aixina i tot a voltes es donen conflictes, #lo que pot ser un repte per a alguns propietaris.

Referències

editar
  1. Plantilla:MSW3
  2. . Consultat el 2022-05-10.

Enllaços externs

editar

Commons