Germandat Sindical de Llauros i Ganaders
La Germandat Sindical de Llauros i Ganaders (HSLG) va ser una organisació sindical creada baix l'auspici del règim de Franco per a la protecció i assistència als agricultors i els ganaders per mig d'un conjunt d'organismes de ranc local, comarcal, provincial i nacional.
Història
[editar | editar còdic]Les germandats varen sorgir despuix de la guerra civil com a organisacions substitutives de les associacions, sindicats catòlics agrícoles, caixes rurals o cooperatives de tipo agrari sindical que existien en Espanya abans de la dictadura, i que a la seua volta havien substituït les comunitats de llauros del sigle XIX. [1]
La llei de bases de 1940 va autorisar la creació de les germandats baix la Delegació Nacional de Sindicats, com a corporacions de dret públic, i tenien que integrar tots els elements de la producció agrícola, tant jornaleros com a propietaris, aixina com atres organismes de força econòmica com les comunitats d'administració o concessionàries d'aigües, preses, canals i obres. També integrava atres sectors com les indústries auxiliars del agro, les juntes de foment pecuari, els crèdits agrícoles o la policia rural.[2]
Les germandats sindicals locals varen ser obligatòries a partir de 1944 despuix del decret cridat Unitat Sindical Agrària del 17 de juliol, de la mateixa manera que les germandats sindicals comarcals. Es tracta d'una organisació resultat directe del Fur del Treball i de l'obligació de sindicación. Estaven per tant enquadrades dins de la Central Nacional-Sindicalista. El Reglament de les Germandats es va establir en l'orde de la Presidència del Govern de 23 de març de 1945.[2]
En 1959, baix el pla d'intentar reduir l'impacte de la migració del camp a la ciutat que s'estava produint en les últimes dos décades a través de la millora de les condicions laborals de la dòna rural, la Germandat Sindical va elaborar junt a la Germandat de la Ciutat i el Camp de la Secció Femenina de Falange un cens cridat Cens de Dònes Llauradores de 1959. Este cens va introduir estadístiques sobre la situació de la dòna en el treball agrícola per primera volta en Espanya, i va conseguir arreplegar esta informació de forma molt més fidedigna que el cens de població elaborat per el INE en 1960.[3]
Solament a partir de 1962 i fins a 1980 es va crear la Germandat Sindical Nacional. Com a òrguens inferiors estaven les cambres oficials sindicals agràries (C.O.S.A., entre 1947 i 1977). Les germandats sindicals varen desaparéixer com a tals entre 1977 i 1980 en la seua transformació en les Cambres Agràries.
Organisació
[editar | editar còdic]Les seues funcions eren molt diverses, com relacionar-se en el Servici Nacional de Productes Agraris (S.E.N.P.A.), contractar les guarderies rurals, gestionar les bàscules de pesos, preparar les llibretes de l'agricultor, celebrar la contractació de segurs colectius contra fenomens meteorològics com el pedrisco o incendis, etc.
La complexitat de la seua estructura depenia de la cantitat d'agricultors socis de cada Germandat. Destaquen la figura del cap de la Germandat, la Junta Sindical (assamblea de representants), o el secretari.
Les germandats sindicals locals solien estar vinculades a les cooperatives del camp existents en cada localitat.
Les germandats sindicals solien organisar en cada localitat la festa de Sant Isidro, patró dels agricultors.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «LXXXV.- “HERMANDAD DE LABRADORES I GANADEROS”» (en és). Consultat el 2026-05-28.
- ↑ 2,0 2,1 Revista d'Estudis Agrosociales.(66)
- 75–88.ISSN 0034-8155.Consultat el 2026-05-28.
- ↑ Arenal: Revista d'història de les dònes.25(1)
- 5–34.ISSN 2792-1565.Consultat el 2026-05-28.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.