Anar al contingut

Glaciar de roca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:RockGlacier.JPG
Glaciar de roca
Archiu:Glacierrock1.gif
Vista d'un glaciar d'enrunes en múltiples lòbuls de fluix, Montanyes Chugach, Alaska.

Un glaciar de roques (també cridat litoglaciar, glaciar d'enrunes[1] i glaciar rocós[1]) és un cos de derrubios i gèl que fluïx baix el seu propi pes. El científic Lionel Jackson ho definix com:

"Una massa de peñascos sortits en gèl intersticial a més o menys un metro de profunditat (cementado per gèl) o que conté gèl de glaciar enterrat (núcleu de gèl). Ocorren en altes montanyes en àrees de permafrost i deriva de la paret d'un circ o un atre penya-segat".
Lionel Jackson[2]
Glaciar rocós de Marinet I - Vall de Marinet (Saint-Paul-sur-Ubaye, França)
Glaciar rocós de Marinet I - Vall de Marinet (Saint-Paul-sur-Ubaye, França)

Louis Lliboutry no concorda en esta definició alegant que glaciars de roca antics poden carir de gèl i que glaciars de roca jóvens poden alcançar altures en a on no hi ha permafrost.[2] L'interpretació dels glaciars de roca i gèls enterrats sol ser controversial.[3] També existix una disputa en si deuen ser considerats glaciarés o no.[4] Els científics John Vitek i John Giardino argumenten que el terme glaciar de roca es deu considerar com a genèric i no genètic.[5]

Els glaciars de roca s'assemblen en forma a menuts glaciars i també a grans colades de lava.[3]

Formació

[editar | editar còdic]

Els glaciars de roca solen formara en conques de circs glacials a on hi ha abundant suministrament d'enrunes i ablació de glaciars en enrunes adins.[3] Pot ser difícil distinguir si un glaciar de roca esta actiu o és vestigial.[5] El moviment d'un glaciar de roca en el present no té que necessàriament estar vinculat al procés que lo orígino.[5] Encara que solen requerir permafrost per a la seua formació esta no és indispensable per a la formació de glaciars de roca.[3]

Hidrologia

[editar | editar còdic]
Archiu:Rock glacier austria.jpg
Glaciar de roca en Hangerer en Ötztal, Alps austriacos

S'estima que el contingut de gèl dels glaciars de roca és d'entre 50% i 70%.[6] El gèl en els glaciars de roca és principalment intersticial o de segregació.[7] En algunes regions del món els glaciars rocosos poden almagasenar més aigua que els glaciars normals (o "blancs") per eixemple en Chile entre els 29° i 32° de latitut sur.[8]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 (2007).
    50–59.
  2. 2,0 2,1 Roc Glaciers, Arturo E. Cort. USGS. Revisat el 10 d'Agost de 2011.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Benn, Douglas I. i Evands, David J.A. 1998. Glaciers and glaciation. Arnold. Pág. 256-261
  4. Knight, Peter G. 1999. Glaciers. Stanley Thornes Ltd. Pág. 6 i 7.
  5. 5,0 5,1 5,2 Vitek, John i Giardino, John. Roc glaciers: a review of the knowledge base (pág: 1-26) en Roc Glaciars editat per Giardino, John; Schroder, John i Vitek, John.
  6. Schrott, Lothar. 1996. Some geomorphological-hydrological aspects of roc glaciers in the Vages (Sant Joan, Argentina). Z. Geomorph..
  7. Brenning, Alexander. 2003. L'importància dels Glaciars d'Enrunes en els Sistemes Geomorfològic i Hidrològic de la Cordillera de Santiago: Fonaments i Primers Resultats. Revista de Geografia Nort.
  8. Brenning, Alexander i Azócar, Guillermo F. 2010.Mineria i glaciars rocosos: impactes ambientals, antecedents polítics i llegals, i perspectives futures. Revista de Geografia Nort Gran