Gladiolus italicus
.JPG)
Gladiolus italicus és una espècie de gladiolo.
Descripció
[editar | editar còdic]Provablement és natiu de gran part d'Eurasia, pero és ben conegut en atres continents en els que és una maleza comuna, especialment dels camps de cultiu i llocs de residus. Esta flor perenne creix en un talle erecto que alcança un metro d'altura màxim en alguns llarcs fulls al voltant de la seua base. Cap a la mitat superior del talle, generalment sense ramificar, té un pico d'inflorescència en la que apareixen les flors en els intervals. Cada planta té un màxim de 15 o 16 flors. La flor és de color rosa lluent a magenta i de varis centímetros de llarc, en els seus estams i l'estil que descollen de la gola. El frut és una càpsula que conté moltes llavors d'al voltant d'un centímetro de llarc.
Història
[editar | editar còdic]L'us medicinal del gladiolo, ho demostra la seua presència en la Capitulara de villis vel curtis imperii, una orde emesa per Carlomagno que reclama als seus camps per a que cultiven una série d'herbes i #condiment incloent les "gladiolum" identificada actualment com Gladiolus italicus.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Gladiolus italicus va ser descrita per Philip Miller i publicat en The Gardeners Dictionary: . . . eighth edition no. 2. 1768.[1]
Gladiolus: nom genèric que s'atribuïx a Plinio i fa referència, per un costat, a la forma de les fulls d'estes plantes, similars a l'espasa romana denominada "gladius". Per un atre costat, també es referix al fet de que en l'época dels romans la flor del gladiolo s'entregava als gladiadorés que triumfaven en la batalla; per això, la flor és el símbol de la victòria.[2][3]
italicus: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Itàlia.
- Ballosporum segetum (Ker Gawl.) Salisb.
- Gladiolus bornetii Ardoino
- Gladiolus communis subsp. inarimensis (Guss.) Nyman
- Gladiolus commutatus Bouché
- Gladiolus dalmaticus Tausch ex Rchb.
- Gladiolus dubius Parl.
- Gladiolus gawleri Jord.
- Gladiolus guepinii K.Koch
- Gladiolus inarimensis Guss.
- Gladiolus infestus Bianca
- Gladiolus leucanthus Bouché
- Gladiolus ludovicae Jan ex Bertol.
- Gladiolus pallidus Bouché
- Gladiolus paui Sennen
- Gladiolus proteiflorus G.B.Romà ex Lutati
- Gladiolus segetalis St.-Lag.
- Gladiolus segetum Ker Gawl.
- Gladiolus spathaceus Parl.
- Gladiolus tenuiflorus K.Koch
- Gladiolus turkmenorum Czerniak.
- Sphaerospora segetum (Ker Gawl.) Sweet[4][5]
- Castellà: alhelí, azucena, clavellineres de mont, clavelicos de pastor, cresta de gall (6), espadaña terrestre, espadilla (3), espanyola, estoque (3), estoque de dos talls, estoque yerba, gladiolo (6), gladiolo de camp, gladiolo d'entre els panes, hiacinto poètic, herba estoque (2), lliri (2), lliri de Sant Joan, lliri del mont, lliri morao, lliri triguero, palmillas, margallonera (2), margalloneres, pintauñas, yerba estoque.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Gladiolus italicus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 25 de maig de 2014.
- ↑ GOLDBLATT P. & DE VÓS M. P. The reduction of Oenostachys, Homoglossum and Anomalesia, putative sunbird pollinated genera, in Gladiolus L. (Iridaceae-Ixioideae). Bulletin du Muséum national d'histoire naturelle. Section B, Adansonia 11 (4): 417-428, 1989.
- ↑ Informació sobre el cultiu del gladiolo en www.infoagro.com
- ↑ Gladiolus italicus en PlantList
- ↑ «Gladiolus italicus». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 24 de maig de 2014.
- ↑ «Gladiolus italicus». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 25 de maig de 2014.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Photo gallery
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gladiolus italicus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.