Anar al contingut

Glaucodot

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Glaucodot

El glaucodot és un mineral, sulfoarseniuro de cobalt i ferro, que va ser descrit per Breithaupt i Plattner en 1849 estudiant eixemplars procedents d'Huasco, en la regió de Atacama, Chile, que conseqüentment es considera com a localitat tipo El seu nom deriva de les paraules gregues per a "donar blau cel", ya que pel cobalt que conté podia utilisar-se per a fabricar esmalt blaus.[1]

Propietats físiques i químiques

[editar | editar còdic]

Els cristals de glaucodot tenen hàbit prismàtic, en {110} i {210} més desenrollades. La macla segons {012} dona lloc a eixemplars cruciformes. El glaucodot conté normalment traces de níquel. Es descompon per acció de l'àcit nítric, i per oxidació s'altera per a formar eritrina.[2]

Jaciments

[editar | editar còdic]

El glaucodot està prou difòs en jaciments de sulfur de cobalt i níquel, pero generalment a escala microscòpica, formant inclusions en atres sulfur, o com chicotetes masses.[3] Solament s'han trobat eixemplars en cristals significatius en el jaciment d'Håkansboda, Lindesberg (Suècia), en el que generalment apareixen dins de masses de calcopirita.[4] Eixemplars en microcristales visibles en chicotetes geodas de cuarzo s'han trobat en la mina Palhal, Branca, Albergaria-a-Velha, Aveiro (Portugal).[5] En la mina de Mines de Cala (Huelva), es va trobar glaucodot com agregats subparalelos de menuts cristals, sobre niquelina.[6]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Annalen der Physik und Chemie, 153, 127-141..
  2. (1949) The System of Mineralogy. Volum 2, John Wiley & Sons, pp. 322-324.
  3. «Glaucodot. Mindat».
  4. Mineralogical Record, 3 (1): 38-39.;.
  5. «Palhal Mine, Branca, Albergaria-a-Velha, Aveiro, Portugal. Mindat».
  6. Calvo Rebollar, Miguel (2003). Minerals i mines d'Espanya. Vol. II. Sulfur i sulfosales, Museu de Ciències Naturals de Alava, pp. 532-533.