Anar al contingut

Goeppertia allouia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
lerén (Goeppertia allouia)

El lerén (Goeppertia allouia', abans Calathea allouia) lairén o dona-li dona-li és una planta de la família de les marantáceas, nativa del nort d'Amèrica del Sur i el Carib.

Distribució

[editar | editar còdic]

És considerada nativa en Dominicana, Cuba, Haití, Puerto Rico, les Antilles Menors, Trinitat i Tobago, Veneçola, Guyana, Surinam, Colòmbia, Equador, Perú, Bolívia i Brasil. Es considera introduïda en Jamaica.[1][2][3][4][5][6] També s'ha introduït en escala llimitada en diverses regions tropicals de tot lo món.[7]

Descripció

[editar | editar còdic]
Archiu:Topee-Tambo, Trinitat and Tobago.JPG
Tuber en un mercat de Trinitat.

És una planta perenne. Forma macollas (brots originats en la base d'un mateix peu) d'aproximadament 1 m d'altura. Presenta raïls tuberosas ovoides o cilíndriques, de 2 a 8 cm de llarc i 2 a 4 cm de diàmetro. Els fulls tenen base envolvente que forma pseudotallos curts; pecíols llarcs i acanalados; són simples, alternes, en àpiç acuminado, làmines elíptiques, semblades a fulls de banana, de 20 a 60 per 5 a 20 cm; nervaduras paraleles; conspicuas pel envés i el fes, glabra. Inflorescència terminal erecta en bràctees crema densament imbricadas; les flors són blancuzcas, de 2 a 5 cm de llarc. La tuberización s'inicia en les puntes de les raïls fibrosas. La reproducció es realisa vegetativamente per mig de rizomas, que donen en promig 20 brots cada u.[8][9]

Usos

[editar | editar còdic]

Les raïls tuberosas seques contenen 13 a 15 % d'almidó i 6,6 % de proteïnas. Es consumixen cuites 15 a 20 minuts i mantenen una textura crujiente, inclús despuix de llarc temps de cuinades. El lerén pot servir-se en ensalades i en plats a pur de peix.[8]

En Amèrica del Sur, la medicina tradicional li atribuïx a la tintura dels fulls propietats per al tractament de la cistitis i com diurético.[8] En el tuber es preparen begudes rituals en l'Amazònia.[9]

Els fulls frescs eren amprades pels indígenes per a la confecció de robes per a bebés, per ser resistents i durables.[8]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Goeppertia allouia va ser descrita per (Aubl.) Lindl. i publicat en Botanical Register; consisting of coloured . . . 14: sub pl. 1210. 1829.[10] Inclosa en el gènero Calathea despuix de l'anàlisis filogenético va ser reclasificada en Goeppertia.[11]

Sinonímia
  • Allouya americana (Lam.) A.Chev.
  • Calathea alleluia (Aubl.) Lind.
  • Curcuma americana Lam.
  • Maranta allouia Aubl.
  • Maranta niveiflora A.Dietr.
  • Maranta semperflorens Horan.
  • Phrynium allouia (Aubl.) Roscoe
  • Phyllodes allouia (Aubl.) Kuntze[12]

Noms comuns

[editar | editar còdic]

Se li crida dona-li dona-li (Perú, Bolívia, Amazònia); ajiro o jajiro en Bolívia; aigua beneïda, cocurito i lairén (Veneçola), ñauñau (Colòmbia, Amazònia); lerenes (República Dominicana i Puerto Rico), llerén (Cuba), tambu (¿?), topitambo o topinambur (Antilles); ariá (Brasil, Amazònia) i láirem (Brasil).[8][9] També rep els noms de cúrcuma americana i cúrcuma de Cuba.[13]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Kew World Checklist of Selected Plant Families, Calathea allouia
  2. ↑ Lindley, John. 1829. Botanical Register 14: sub pl. 1210, Calathea allouia
  3. ↑ Aublet, Jean Baptiste Christophe Fusée. 1775. Histoire dones Plantes de la Guiane Françoise 1: 3–4, Maranta allouia
  4. ↑ Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010 [1] archivat en Wayback Machine.. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro
  5. ↑ Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Catàlec de la Flora Vascular de Veneçola 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas
  6. ↑ Dodson, C.H., A.H. Gentry & F.M. Valverde Badillo. 1985. La Flora de Jauneche: Els Rius, Equador 1–512. Banc Central de l'Equador, Quito.
  7. ↑ Martin, F.W. & Cabanillas, I. (1976) Leren (Calathea allouia), a little known tuberous root crop of the Caribbean. Economic Botany 30(3):249-256
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Noda, H.; C.R. Bo i D.F. Silva Filho Lerén (Calathea allouia); L'agricultura amazónica i caribenya. Institut Nacional de Perquisicions dona Amazônia, Manaus, A.M., Brasil. FAO.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 La Rotta, Constanza (1984) Espècies utilisades per la Comunitat Miraña: 273-274. Bogotà: WWF - FEN. ISBN 958-9129-05-6
  10. ↑ «Calathea allouia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 30 de juliol de 2015.
  11. ↑ Borchsenius, Fina; Llum Stella Suárez Suárez and Lindo M. Prince(2012).«Molecular Phylogeny and Redefined Generic Limits of Calathea (Marantaceae)».37(3)
    620-635.doi:10.1600/036364412X648571.
  12. ↑ «The Plant List: A Working List of All Plant Species».
  13. ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
  2. Breedlove, D.I. 1986. Flora de Chiapas. Llistats Floríst. Mèxic 4: i–v, 1–246.
  3. Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Llistats Floríst. Mèxic 1: 1–123.
  4. Dodson, C.H., A.H. Gentry & F.M. Valverde Badillo. 1985. Fl. Jauneche 1–512. Banc Central de l'Equador, Quito.
  5. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.
  6. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Venez. 1–859. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Goeppertia_allouia&oldid=580547»