Golfe-Juan
Golfe-Juan (occità: Lo Gorg Joan, Lo Golfe Joan) és un destí turístic coster en la Costa Blava de França. El marcat caràcter local de Golfe-Juan ve indicat per l'existència d'un gentilici, "Golfe-Juanais", que s'aplica als seus habitants.
Des de Golfe-Juan es divisen les illes Lérins, un grup de cinc illes. Durant la Guerra dels Trenta Anys, Espanya va estar en possessió de les illes i va construir o reedificó quatre fortalees en l'illa Santa Margarita.[1]
Golfe-Juan pertany a la comuna de Vallauris, en el districte de Grasse del departament d'Alps Marítims, que a la seua volta pertany a la regió de Provença-Alps-Costa Blava de França. L'àrea és servida per l'estació de tren de Golfe-Juan Vallauris.
Està situat entre Cannes i Antibes, a uns 5 km d'abdós i a 20 km del Aeroport Internacional de Niza-Costa Blava.
L'1 de març de 1815, Napoleón Bonaparte va desembarcar en Golfe-Juan en 600 hòmens despuix d'haver escapat de l'exili en la illa de Elba. La seua tornada a París, que se celebra per la Ruta de Napoleón, i la campanya que va dur a la seua última derrota en la batalla de Waterloo es coneixen com els Cent Dies.
Golfe-Juan és també el nom d'una pintura puntillista de Paul Signac (1863-1935), un neo-impressioniste francés en 1896.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Tanca informativa en Illa Santa Margarita.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Golfe-Juan» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.