Gonzalo Cantó
Gonzalo Cantó Vilaplana (Alcoy, 1859-Madrit, 1931) fon un periodiste, dramaturc i poeta espanyol.
Biografia
[editar | editar còdic]Naixcut en 1859 en la localitat alacantina d'Alcoy, cursà els seus estudis en Madrit, a on va colaborar en vàries publicacions com La Raça Llatina, Blanco i Negre o Madrit Còmic, i va ser redactor cap del semanari satíric L'Avespa, a l'hora que va publicar artículs en diversos periòdics d'Alcoy.[1]
Fon nomenat fill predilecte d'Alcoy en l'any 1923.[1] Va fallir en 1931 en Madrit.
Obres
[editar | editar còdic]- Casa editorial (1888), en Carlos Arniches
- La llegenda del monge (1890), en Carlos Arniches
- El fòc de Sant Telmo (1898), en Carlos Arniches
- L'assistent del coronel (1898)
- El manyo (1906)
- La real mentira (1906)
Aurora i ocàs.
Poesia
[editar | editar còdic]- Buenaventinas (1917)
- Un Bes (1923)
Dar i voràs com reviu
la rialla que en els meus llavis està morta,
dar i voràs com a desperta,
si dels teus la calor rep.
D'eixe goge no vullgues que em prive;
és el bes d'amor sagrada oferta;
no hi ha capoll que en rosa es convertixca
si un ósculo de llum jamai percep.
Lo mateix que nos unix un pensament,
el bes ardent nostres ànimes una;
el perfum yo aspire del teu alé…
¡Per un bes viure!... ¿Qué més fortuna?
en la volta blava del firmament
per un bes del Sol, viu la Lluna.
BALEARS Revista quinzenal ilustrada nº182
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Gonzalo Cantó.- Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes (ed.): . Ajuntament d'Alcoy, Editorial Marfi l, S.A..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gonzalo Cantó» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.