Grafino
El grafino és una forma alotrópica del carbono. La seua estructura és de làmines planes d'un àtom de gruixa, units a manera d'hibridacions sp i sp2, disposts en la ret cristalina. Es pot vore com un entramat d'anells de benceno conectats per enllaços acetileno.
Depenent del contingut dels grups de acetileno, el grafino pot considerar-se una hibridació mixta, SP n, a on 1 <n <2, i per lo tant diferix de l'hibridació de grafeno (considerat pur sp 2) i diamant (pur sp 3). L'existència de grafino s'ha conjeturado des de fa més de 50 anys, pero ha cridat l'atenció despuix del descobriment dels fullerenos. Encara que encara no estan sintetisades, estructures periòdiques de grafino i els seus anàlecs de nitrur de bor es varen mostrar estables.
Usos
[editar | editar còdic]Uns dels usos és la fabricació de transistors i semiconductors, ya que permet el pas de la corrent d'electrons en una sola direcció.[1][2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Universitat de Erlangen-Nuremberg
- ↑ «El grafino en l'electrònica». Archivat des d'el original, el 29 de novembre de 2017. Consultat el 20 de maig de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Grafino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.