Gran Sertón: Vereda
Gran Sertón: Vereda (títul original en portugués: Gran Sertão: Vereda) és l'obra primera de João Guimarãés Rosa. Va ser escrit en 1956 i és un dels més importants llibres de la lliteratura brasilera. Pensat inicialment com una de les noveles del llibre Corpo de Ball, llançada eixe mateix any, en el que també es va publicar la quarta editión, revisada, del llibre de contes Sagarana. La novela va créixer, va guanyar autonomia i es va convertir en un dels llibres més importants de la lliteratura en llengua portuguesa.
Gran sertão: vereda és l'expressió màxima de lo que l'ensagista Dirce Corts Riedel va tildar de sertão construït en el llenguage, és dir, el sertão dels Campos Gerais apropiat i recreat per la poesia rosiana. La més extensa de les obres de l'autor, el llibre és narrat a través del personage Riobaldo, de les seues aventures pel sertão.
El jagunço Riobaldo conta la seua saga a un escoltant lletrat, la presència del qual és perceptible a penes per les marques que deixa en el discurs del narrador.
Exégesis del llibre
[editar | editar còdic]El proyecte de João Guimarãés Rosa en Gran Sertão: Vereda és el de discórrer en elements universals immersos en un ambient regional en la seua idiosincràsia i, d'esta forma, elevar al sertão a la condició de locus hominis: “el sertão és del tamany del món”.
La aridez sertaneja, emfatisada sobretot en el llenguage visceralmente regionaliste, contrasta en la dimensió universal de la narrativa de Riobaldo. Home i món, realitat i devaneio, mundà i diví, són aspectes d'un mateix conflicte, exhaustivament contemplat per la lliteratura universal (casos paradigmàtics són l'Ilíada d'Homero, la Divina Comèdia de Dante, el Quixot de Cervantes i el Fausto de Goethe) i que en l'obra de Guimarãés Rosa figura baix la paradoxa sertão-gran sertão. “I estou contant não é uma vida de sertanejo, seja es for jagunço, mes a matéria vertente”.
Llengua i estil
[editar | editar còdic]Gran Sertón és un dels llibres més ambiciosos sobre la llengua i a l'estil que s'han escrit des del Ulyses de Joyce. Els seus abundants monòlecs estan escrits en una síntesis llingüística personalísima, que partix, d'un costat del dialecte de l'estat de Mines Gerais i, d'un atre, d'una violenta desfiguración del portugués cult. El resultat és una llengua d'extrema força i utilísima expressivitat de caràcter poètic.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gran Sertón: Veredas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.