Gravats del roc dels Bruixes

Archiu:Gravats del Roc de les Bruixes.JPG

Gravats del Roc els Bruixes

El roc dels Bruixes és un conjunt de gravats rupestres prehistòrics de l'Edat del Bronze. Tenen una superfície d'uns 2 metros quadrats i es troben al sur del poble de Prats, en la parròquia de Canillo, en Andorra. Els seus descobridors els varen interpretar com un santuari funerari de l'Edat del Bronze, i constituïxen les primeres proves d'escritura en Andorra.

Descobriment

Varen ser descoberts en l'any 1962 per Pere Canturri quan realisava un treball de prospecció i inventari de llocs en topònims o llegendas relacionades en superstició i creències en el país; es varen dividir en tres grups atenent a la temàtica concreta i tècnica d'eixecució dels gravats. El major ho integren els dibuixos traçats en una profunda incisió en forma de «V», algunes llínees dels quals semblen anar associades a un atre dels conjunts, format per menudes cazuelas o clots. Per temàtica i época, abdós són comparables a atres gravats sitis en el nort d'Itàlia. El tercer grup ho formen una série de dibuixos, provablement de l'época medieval, que representen figures humanes i un cavall; estos varen ser traçats per mig d'una incisió fina.

Llegenda

Els gravats s'interpreten popularment com les marques deixades per les ungles del dimoni en una lluita que va mantindre en les bruixes medievals de Canillo. Durant la disputa, les bruixes ho varen llançar a un abisme; mentres caïa va deixar les seues ungles marcades en la roca de la paret. A la parell, es creïa també per part dels habitants de Prats que el lloc, que varen escomençar a cridar roc dels Bruixes, era a on les bruixes invocaven les forces del mal.

En el Manual Digest, redactat en el XVIII, i que arreplega costums, geografia, història i institucions d'Andorra, es pot interpretar en cert modo el pensament d'aquella época i, per lo tant, contextualizar la llegenda dels «gravats del Roc de les Buixes».

Bibliografia

• l'esKpada.VII(83)Consultat el 30 de setembre de 2016.