Anar al contingut

Gravetat de Mart

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Comparació entre les gravetat de la Terra (Earth), Mart (Mars) i Lluna (Moon).
Comparació de topografia, anomalia de gravetat en aire lliure i mapa de densitat de la corfa – Rojo: gravetat alta; Blau: gravetat baixa

La gravetat de Mart és un fenomen natural, per la llei de la gravetat, o gravitació, per la qual totes les coses en massa al voltant del planeta Mart són atretes cap a ell. És més dèbil que la gravetat de la Terra per la menor massa del planeta. L'acceleració gravitacional promig en Mart és de 3,72076 ms−2 (al voltant del 38% de la de la Terra) i varia.[1]

El valor G promig en Mart és de:

___MATH_0___ = 3.71 m/ s2

A on ___MATH_1___ és la constant gravitacional i ___MATH_2___ és la massa total tancada dins del radi ___MATH_3___.


En general, l'isostasia controlada per la topografia impulsa les anomalies gravitatorias de l'aire lliure de llongitut d'ona curta.[2] Al mateix temps, el fluix convectivo i la força finita del mant conduïxen a anomalies de gravetat en l'aire lliure d'escala planetària de llongitut d'ona llarga en tot el planeta.[3][4] La variació en la gruixa de la corfa, les activitats magmáticas i volcàniques, l'alçament de Verdet induït per impactes, la variació estacional de les conyes polars, la variació de la massa atmosfèrica i la variació de la porosidad de la corfa també podrien correlacionarse en les variacions laterals.[5][6][7][8][9]


A lo llarc dels anys, s'han produït models que consistixen en un número creixent pero llimitat d'harmònics esfèrics. Els mapes produïts han inclós anomalia de gravetat en aire lliure, anomalia de Bouguer i gruixa de la corfa. En algunes àrees de Mart existix una correlació entre les anomalies de gravetat i la topografia. Donada la topografia coneguda, es pot inferir un camp de gravetat de major resolució. La deformació de les marees de Mart pel Sol o Fobos es pot medir per la seua gravetat. Açò revela cuán rígit és l'interior i mostra que el núcleu és parcialment líquit.


Per lo tant, l'estudi de la gravetat de la superfície de Mart pot tirar informació sobre diferents característiques i proporcionar informació beneficiosa per a futurs amartizajes.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. “Kilometer-resolution gravity field of Mars: MGM2011” (2012). Planetary and Space Science 67 (1): 147–154. doi:10.1016/j.pss.2012.02.006. Bibcode2012P&SS...67..147H.
  2. Observations of flexure and the geological evolution of the Pacific Ocean basin” (en) . Nature 283 (5747): 532–537. doi:10.1038/283532a0. ISSN 1476-4687. Bibcode1980Natur.283..532W.
  3. Jeffreys, H. (1959). The Earth 4th ed., 420.
  4. Runcorn, S. K.. “Changes in the Convection Pattern in the Earth's Mantle and Continental Drift: Evidence for a Cold Origin of the Earth”. Philosophical Transactions of the Royal Society of London. Séries A, Mathematical and Physical Sciences 258 (1088): 228–251. doi:10.1098/rsta.1965.0037. Bibcode1965RSPTA.258..228R.
  5. Crustal structure of Mars from gravity and topography” (en) . Journal of Geophysical Research: Planets 109 (E8): E08002. doi:10.1029/2004je002262. ISSN 2156-2202. Bibcode2004JGRE..109.8002N.
  6. Kiefer, Walter S.. “Gravity evidence for an extinct magma chamber beneath Syrtis Major, Mars: a look at the magmatic plumbing system”. Earth and Planetary Science Letters 222 (2): 349–361. doi:10.1016/j.epsl.2004.03.009. Bibcode2004I&PSL.222..349K.
  7. “Martian gravity field model and its clave variations from MGS and Odyssey data” (2009). Planetary and Space Science 57 (3): 350–363. doi:10.1016/j.pss.2009.01.004. Bibcode2009P&SS...57..350M.
  8. Clave variations of Mars' gravitational field and seasonal changes in the masses of the polar isse caps” (en) . Journal of Geophysical Research: Planets 114 (E5): E05002. doi:10.1029/2008je003267. ISSN 2156-2202. Bibcode2009JGRE..114.5002S.
  9. Evidence for a low bulk crustal density for Mars from gravity and topography” (en) . Geophysical Research Letters 44 (15): 7686–7694. doi:10.1002/2017gl074172. ISSN 1944-8007. PMID 28966411. Bibcode2017GeoRL..44.7686G.