Groutita
La groutita és un mineral de la classe dels minerals òxits, i dins d'esta pertany al cridat grup del diásporo. Va ser descoberta en 1945 en una mina de Minesota (EE. UU.) per Frank F. Grout, petrólogo nortamericana en l'honor de la qual se li va posar nom a este mineral.
Va ser descrit per primera volta en 1945 pel petrólogo Frank Fitch Grout (1880–1958), de l'Universitat de Minnesota, per una ocurrència en la mina Mahnomen, cordillera Cuyuna, comtat de Crow Wing.[1]
Característiques químiques
[editar | editar còdic]
És un òxit i hidròxit de manganeso. El grup del diásporo en que està és el de tots els òxits-hidròxit simples, de característiques similars i que el més abundant i característic és el mineral de goetita.
És trimorfo en els minerals manganita i feitknechtita.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Apareix com a mineral secundari revestint cavitats en formacions de ferro bandeado degradat.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: manganita, hematita, goetita, lepidocrocita, cuarzo o calcita.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Groutita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.