Grup de control

Plantilla:Fusionar des de Un grup de control és aquell grup de participants d'una experimentació o estudi científic que no és intervingut i que no rep tractament, en la finalitat de comparar els resultats en el grup experimental. Esta és una part vital d'un experiment científic controlat, que permet conéixer la factibilitat de l'investigació i d'eixa manera poder realisar un procediment validat per l'institució a on es portarà a terme l'experiment.

Concepte i necessitat del grup de control

Supongam que per mig d'un ensaig clínic es desija posar a prova un nou medicament per a decidir si és efectiu o no. La forma més intuïtiva de fer-ho seria suministrar-ho a un pacient i observar el resultat. No obstant, açò pot resultar enganyós. El fet de que el pacient millorara no implicaria necessàriament que el medicament és bo (i viceversa: si el pacient empijorara no implicaria que el medicament és mal). ¿Cóm saber si no varen influir atres factors?

Més raonable seria, llavors, prendre un grup numerós de persones en el mateix quadro clínic i administrar-los a totes el mateix tractament. No obstant, continua sent un método enganyós. Inclús si millorara per eixemple el setanta per cent dels pacients, aixina i tot el medicament podria ser en realitat mal, perque potser si no haguera segut administrat hauria millorat no el setanta sino el noranta per cent. I, a l'inversa, lo mateix; inclús si només millorara el dèu per cent dels pacients el medicament podria ser bo, perque tal volta si no s'haguera administrat haurien millorat no el dèu sino el tres per cent.

Per a açò s'utilisa el grup de control. L'experiment dividix als subjectes d'estudi en dos grups. En un d'ells ―el grup experimental― s'aplica el tractament o factor testeado. En l'atre ―el grup de control― no s'aplica el factor testeado. Després es comparen abdós resultats. Si la proporció de resultats desijats és major en el grup experimental que en el grup de control, llavors el medicament és eficient. Si és igual, és ineficiente. I si és menor, és contraproduent.

El grup de control no s'utilisa únicament en medicina. El seu us s'expandix a totes les branques de la ciència a on es vullguen evaluar els efectes de certa variable.

Implementació en la pràctica

Eixemple de placebo utilisat en investigació.

En el cas particular dels tractaments mèdics existix lo que es denomina efecte placebo. Est consistix que un pacient, per factors merament sicològics, pot sentir-se curat i mostrar certes millories en creure que se li ha administrat un medicament verdader, encara que en realitat este siga fals.

Per lo tant, en el cas de que el medicament testeado fora ineficiente, encara podrien observar-se diferències entre abdós grups (experimental i de control) per este efecte. Per a evitar que açò distorsione les conclusions del ensaig clínic, és important que el grup de control reba un placebo. I para açò, òbviament, els pacients del grup de control no deuen ser advertits de que estan rebent un placebo en lloc del medicament real.

Esta tècnica es denomina estudi cego.

Ademés, tampoc els meges a càrrec d'analisar els resultats deuen saber qué grup va rebre la droga real, per a no caure en la tentació involuntària i inconscient de redonejar els números segons els seus prejuïns.

Esta tècnica es denomina estudi de doble cego.

Quan ni tan sols l'estadístic que interpreta els resultats tampoc sap qué intervenció s'ha fet, es denomina estudi de triple cego.

En qualsevol experimentació deu haver algú que sí sàpia quin és el grup que va rebre el tractament real i quin el placebo, pero est deu ser un mer observador que no intervinga directament en l'experiment.

Vore també

• Control (ciència)
• Método científic
• Grup de risc

• Grup experimental

Bibliografia

• Johnson, P. D.; Besselsen, D. G. (2002). "Practical aspects of experimental design in animal research". [1] archivat en Wayback Machine. ILAR J 43 (4): págs. 202-206. PMID 12391395.