Anar al contingut

Guadaiza

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:RIO GUADAIZA DESEMBOCADURA.jpg
Guadaiza

El riu Guadaiza (en àrap, riu d'Aixa, mare de Boabdil[1]) és un riu de l'oest de la província de Màlaga, Espanya.

Té un recorregut de 20,6 quilómetros. Naix en la vertent sur del Cerro Abanto, en el terme municipal d'Igualeja, en la serranía de Ronda, i en seguida penetra en el terme de Benahavís, a on rep varis afluents, entre ells la riera Alberguillos i la riera Hornillos. El seu recorregut és més o menys recte, discorrent entre la serra de les Apretaderas a l'est i serra Palmitera a l'oest, a una distància d'un quilómetro i mig de la carretera de Ronda-Sant Pedro Alcántara (A-397) i passant per davant de les ruïnes de Aidín o Daidín, penetrant per últim en terme de Marbella, a on desemboca en el Mediterràneu a l'oest de Port Banús.

Característiques

[editar | editar còdic]

Té una conca de 45,6 km²[2] i els seus trams mig i alt estan protegits des de la seua declaració com Lloc d'Interés Comunitari i la seua inclusió en la Ret Natura 2000 de l'UE. Entre els seus múltiples valors naturals destaquen el blenio de riu (Salaria fluviatilis), present solament en tres rius andalusos, l'endemisme borgallo malagueny (Scualius malacitanus), present únicament en este riu, el Guadalmina i el Genal, i vàries parots amenaçades com Macromia splendens , Gomphus graslinii i Oxygastra curtisii.[3] Aixina mateix el riu presenta bones poblacions de llúdria, blauet, barps Barbus scatleri, bordallos Squalius pyrenaicus i vogues Chondrostoma wilkommii. L'absència total de poblacions humanes en els trams mig i alt permeten que les poblacions de peixos i invertebrats siguen notablement denses gràcies a la purea de les aigües.

Flora i fauna

[editar | editar còdic]

En la vall es desenrollen boscs madurs i molt ben conservats de quercíneas com Quercus suber, Quercus faginea broteroi i Quercus canariensis, acompanyats de pinsapo en les umbrías, l'associació de l'avet andalús en estes fagáceas mediterrànees és exclusiva d'esta vall i del mont de Bornoque en Istán. També destaquen per la seua singularitat les pinades autòctones de Pinus pinaster desenrollats sobre les peridotita; estes pinades no són frut de plantacions sino que formen boscs naturals sobre estes roques ultrabásicas junt a Juniperus oxycedrus i Quercus coccifera.

En les últimes décades pel sobrepastoreo de ganado caprino i els incendis, els pins estan desplaçant als Quercus d'algunes zones de la vall degut a que les cabres devoren els eixemplars més jóvens d'estos arbres i desprecien els de el pi. En estos boscs hi ha varis endemismes vegetals andalusos propis d'peridotita com Arenaria capillipes, aixina com diverses espècies de mamífers i aus amenaçats, destacant la cabra montesa, el cabirol morisco i l'àguila perdicera.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Ajuntament de Benahavís: Espais naturals». Archivat des d'el original, el 15 d'agost de 2010. Consultat el 20 d'agost de 2010.
  2. [enllaç trencat]
  3. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 5 de març de 2016. Consultat el 23 d'abril de 2014.