Notice: Unexpected clearActionName after getActionName already called in /var/www/lenciclopedia.org/w/includes/context/RequestContext.php on line 318
Cyamopsis tetragonoloba - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià Anar al contingut

Cyamopsis tetragonoloba

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Guar»)
guar (Cyamopsis tetragonoloba)

El guar o goma guar, Cyamopsis tetragonoloba és una espècie fanerógama pertanyent a la família de les fabáceas.

Distribució

[editar | editar còdic]

És una planta anual forrajera nativa de la Índia i Pakistan i que per la seua utilitat mèdica i com a font d'una goma molt utilisada en aliments es cultiva en Norteamérica, Austràlia, China, Estats Units, Suràfrica i Botswana.

Etimologia

[editar | editar còdic]

El terme Cyamopsis significa "semblat a una fava" i tetragonoloba significa "en lòbuls quadrats".

Descripció

[editar | editar còdic]

Cyamopsis tetragonoloba és una planta herbàcea que pot créixer des de 60 cm fins a 100 cm d'altura. Té una raïl fasciculada, és dir, que les seues raïls secundàries creixen tant o més que la principal. És erecta, perque es desenrolla a l'aire i creix verticalment. Les fulls són alternes i estan formades per tres folíols (trifoliadas). Estos folíols són elíptics, de 3,8 a 7,5 cm de llongitut i d'1, 2 a 5 cm de gruixa. Les dos cares dels fulls no presenten cap diferència morfològica aparent, abdós són dentadas i pubescentes. El pecíol, que és el peu que soporta el llim, medix de 2,5 a 3,8 cm de llarc. La seua textura és fina, verda i blana (herbàcees).

Les florés apareixen en manojos axilars de 6 a 30 flors. Són cíclicas, és dir, presenten peces homòlogues als mateixos nivells de l'eix, sent cada nivell un verticilo. El periant consta de dos peces: el cáliz i la corola, que és violeta i llaugerament més llarga. El cáliz, que està format per 5 sàpia-hos fusionats i peluts, és gamosèpalo. La corola, que és dialipètala zigomorfas i papilonàcia, està formada per un estandart, dos ales i una cresta constituïda per dos pétals fusionats, estos pétals són menuts i rojosos. El androceo, el tercer dels verticilos florals, està constituït per dèu estams. El gineceo, el més intern dels verticilos florals, és monocarpelar. La inflorescència és racemosa. El frut és simple i dehiscents, és un llegum de 3.5 – 8 cm de llongitut, en alguns pèls distribuïts per la superfície. En el seu interior apareixen 5 a 6 llavors, en un endosperma molt desenrollat. Serà esta llavor, coneguda com a goma de guar, la que serà utilisada farmacològicament.

Propietats

[editar | editar còdic]
  • Esta leguminosa produïx uns grans que convertits en farina i presos en aigua es convertix en un gel saciante ya que absorbix més de 50 voltes el seu pes en aigua i és de gran utilitat en el tractament de la obesitat.
  • Eixercix acció reductora del colesterol ya que retarda l'absorció dels glúcits i lípits.

Principis actius: conté polisacàrits constituïts per D-galactosa i D-manosa en proporció entre 1:1,5 i 1:2. Les molècules consistixen en una cadena principal llineal de manopiranosas unides en enllaç glucosídico b-(1-4) i de galactopiranosas unides en enllaç glicosídico alfa-(1-6).[1]

Indicacions: Els polisacàrits produïxen un efecte secuestrante (forma un gel viscós que retarda l'absorció de lípits i glúcits), un efecte voluminizante (aumenta la repleción de l'estòmec i prolonga la sensació de sacietat). Ademés és demulcente i laxante suau. Indicat com coadyuvante en el tractament del sobrepés, hiperglucemia, hiperlipemias i de les #dispèpsia hipersecretoras, estrenyiment i diarreas.[1]

Contraindicado en estenosis esofágica, pilórica o intestinal. Pot produir flatulència. Quan es prescriga a pacients en diabetis, el mege deurà controlar la glucemia per a ajustar, si és necessari, les dosis d'insulina o de antidiabéticos orals. Recomanem no simultanear la seua administració en cap atre medicament, ya que pot reduir de forma important la seua assimilació (s'ha descrit que inhibix en un 25% l'absorció intestinal de glibenclamida, fenoximetilpenicilina i digoxina).[1]

S'usa l'endosperma de les llavors (goma de guar), triturado.

  • Cyamopsis psoralioides (Lam.)DC.
  • Cyamopsis psoraloides (Lam.) DC.
  • Cyanopsis tetragonoloba (L.)Taub.
  • Dolichos fabaeformis L'Her.
  • Dolichos fabiformis L'Her.
  • Dolichos psoraloides Lam.
  • Lopinus trifoliolatus Cav.
  • Lupinus trifoliatus Cav.
  • Psoralea tetragonoloba L.[2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Cyamopsis tetragonoloba». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 1 de decembre de 2009. Consultat el 30 de decembre de 2009.
  2. Sinònims en [enllaç trencat]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]