Anar al contingut

Gudava

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Gudava (



Geografia

[editar | editar còdic]

Gudava està en el marge esquerra del riu Okumi, a 3 km d'Achigvara i a 12 km de Gali. Anteriorment, Gudava era un poble i formava la seua pròpia entitat territorial, pero hui el llogaret s'administra des del poble d'Achigvara. Gudava llimita al nort en els pobles d'Achigvara i Ilori; en l'est, en el poble de Shesheleti i en l'oest en la costa del mar Negra.

Història

[editar | editar còdic]

Gudakva va ser el nom donat a la colónia grega més antiga de la zona, Ziganeos, a on va estar un dels primers bisbat cristians grecs. Inicialment, est era un lloc d'exili per a figures cristianes que no agradaven a les autoritats romanes. Posteriorment, Ziganis-Gudakva va ser part del regne de Cólquida, que estava baix l'influència del Imperi bizantí. El regne d'Egrisi és el successor de l'antic regne de Cólquida, que va donar orige a Abjasia, Mingrelia i Esvanetia. El poble històric de Gudava incloïa els territoris dels pobles actuals Pirveli Gudava i Meore Gudava.

En el XIX, la comunitat rural de Gudava també incloïa els pobles de Repo, Shesheleti i part d'Achigvara.

Durant l'época soviètica, va aplegar al poble un número significatiu de russos a lo que era el consell de Gudava (principalment a Meore Gudava). Durant les excavacions arqueològiques de 1970-1972, es varen trobar en Gudava els restants d'un mur de campament rectangular i una chicoteta iglésia, aixina com ceràmiques i monedes locals i romanes de l'Antiguetat tardana i l'Alta Edat Mija.

Durant la guerra d'Abjasia en 1992-1993, el llogaret va estar controlat per les tropes del govern georgiano i, despuix dels combats, la població va quedar baix el domini separatiste d'Abjasia. Al final d'esta guerra, la gran majoria de la població va fugir d'Abjasia i només uns pocs es varen quedar (i després solament una chicoteta cantitat va retornar). Fins a 1994, Gudava pertanyia al districte de Gali, pero en eixe any va ser incorporada al districte d'Ochamchire.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Кварчия (2006). Историческая и современная топонимия Абхазии (Историко-этимологическое исследование), Сухум.