Anar al contingut

Guelb

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un guelb[1] (lliteralment «cor» en llengua vernàcula) és un relleu de tipo inselberg —menut tossal, montícul o tossal aïllat en mig d'una planura— anomenat aixina en una bona part del Sahara, especialment en Mauritània, Sàhara Occidental i Tunis.

Es tracta d'un «cim aïllat per damunt d'un pla»[2] o un «aflorament rocós a sovint aïllat»[3] o una «alta duna apuntada en vista a un erg».[4]

El gleib («menut cor») és un chicotet guelb.

Els guelbs a sovint han demostrat ser rics en minerals, en especial ferro —explotacions en Guelb el-Rhein, M'Haoudat i Guelb el-Aouj, portades a terme per la Societat Nacional Industrial i Minera de Mauritània i Sphere Investments— i coure —en Guelb Moghrein—.[5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Es troba transcrito també com galb.
  2. «sommet isolé au-dessus d'unix plaine», Jean-Charles Humbert, «Glossaire» in Mission aérienne au Sahara en 1916: l'odyssée dones aviateurs Li Boeuf et de Chatenay, L'Harmattan, París; Budapest; Torino, 2004, pag. 128 ISBN 2-7475-6983-7 (en francés)
  3. «piton rocheux souvent isolé», Hélène et Jean-Claude Péret, Sahara: à la découverte de l'histoire dones hommes et dones paysages au fil dones pistes, Cheminements, Coudray-Macouard, 2006, p. 141 ISBN 2-8447-8377-5 (en francés)
  4. «haute dune pointue dominant un erg», Humbert, op. cit.
  5. Anthony G. Pazzanita, «Guelb» en Historical dictionary of Mauritània, Scarecrow Press, Lanham (Maryland) ; Toronto, Plymouth (Regne-Unit), 2008 (3.ª éd.), pag. 230 ISBN 9780810855960 (en anglés)