Guerra hispà-portuguesa de 1735-1737

Guerra hispà-portuguesa de 1735-1737

La guerra hispà-portuguesa entre 1735-1737 va ser un conflicte que va enfrontar al Regne de Portugal i al Regne d'Espanya pel control de la cridada Banda Oriental dins de la Governació del Riu de l'Argent. Està enquadrada en la série de conflictes que des de finals del sigle Plantilla:SIGLO fins a finals de el Plantilla:SIGLO varen enfrontar a abdós estats per esta regió, el territori de la qual es correspon, en la seua majoria, en l'actual Uruguai i a l'actual estat brasiler de Riu Gran del Sur i constituïa la frontera d'abdós imperis. En esta ocasió, l'enfrontament es va circumscriure al territori en disputa, varen participar en ell escasses forces i va carir de resultats rellevants.

La disputa territorial

En aquella época, esta part d'Amèrica del Sur estava escassament poblada i els llímits territorials eren imprecisos. Abdós corones reclamaven la zona en base en diferents interpretacions del meridiano que devia dividir les possessions ibèriques según lo dispuesto en el Tractat de Tordesillas de 1494. Despuix de la Guerra de Restauració (1640-1668), en la que Portugal es va separar de la Monarquia Hispànica, l'expansió portuguesa cap al sur es va accelerar.

Per això, Portugal hi havia fundat en 1680 la Colónia de Sacrament i ocupat l'illa Sant Gabriel, en territoris que considerava seus, gràcies a l'iniciativa de Manuel Llop, governador de la Capitania de Riu de Janeiro. La resposta espanyola va ser immediata, el governador del Riu de l'Argent, José de Garro va enviar una expedició i va ocupar la ciutat eixe mateix any a través d'una expedició . No obstant les protestes de Portugal varen motivar la firma del Tractat provisional de Lisboa (1681) que tornava la colónia a Portugal, formalisada en 1683; les negociacions entre abdós corones varen continuar fins a la confirmació definitiva del domini portugués en el Tractat de Lisboa (1701). No obstant esta cessió també atenia a un atre objectiu, mantindre alluntada a Portugal de l'aliança antiborbónica en el context de la guerra de successió espanyola (1700-1713).

No obstant Portugal es va unir a la Gran Aliança contra Felipe V per mig del Tractat de Lisboa (1703). Llavors el tinent de governador de Santa Fe Juan de Lacoizqueta va ocupar la colónia en 1705, control que es va mantindre fins a la firma del Tractat de Utrecht (1713-1715) en el que es va tornar la colónia novament a domini portugués. Finalisades les hostilitats, les autoritats portugueses varen voler ampliar el seu domini sobre la regió, en un radi de fins a cent vint quilómetros. Com a reacció, el capità general del Riu de l'Argent, Bruno Maurici de Zabala, havia fundat Montevideo el 24 de decembre de 1726 per a evitar una major expansió del domini portugués.

No obstant, la situació de la Colónia de Sacrament perjudicava els interessos comercials d'Espanya, ya que despuix de la ruptura de 1640 que va tancar el comerç de productes brasilers, el sector mercantil de la burguesia portuguesa estava interessada en recuperar l'accés a l'intercanvi en Buenos Aires, llegalment protegit per les lleis monopolísticas espanyoles. Espanya considerava la presència portuguesa illegítima i el seu comerç, contrabando.

Operacions

El lloc de la Colónia de Sacrament

En març de 1734, el nou capità general del Riu de l'Argent, Miguel de Salcedo, va rebre órdens de Madrit de reduir el radi d'acció de la Colónia de Sacrament a «un dispar» (aproximadament dos quilómetros) ya que la ciutat portuguesa havia ampliat les seues zones de cultiu i alçat dos forts militars. En conseqüència, va enviar un ultimàtum a António Pedro de Vasconcelos, el governador portugués de la ciutat.

Per temor a una guerra en la Península, Portugal va solicitar ajuda als britànics, que varen enviar una potent flota a Lisboa. Açò va agravar les tensions diplomàtiques entre Espanya i Portugal, aixina, la Corona espanyola va concedir palesa de cors a Francisco de Alzaybar que va capturar varis bucs portuguesos. El 19 d'abril, el secretari d'Estat José Patiño va ordenar a Salcedo atacar Sacrament.

Salcedo va reunir a mil cinccents hòmens i va marchar llentament cap a Sacrament, perdent molt temps atacant objectius menors a lo llarc del camí. Contava en el respal de quatre mil guerrers guaraníes que provenien de les reduccions jesuíticas. El sege de Sacrament va començar el 14 d'octubre de 1735. Vasconcelos havia preparat la defensa en una guarnició d'uns noucents hòmens, i va enviar un mensager a Riu de Janeiro per a demanar reforços.

Reforços portuguesos des de Brasil

José da Silva Pais, encarregat de la defensa del sur de Brasil, va enviar una flota composta per sis barcos portuguesos (dos fragates, dos galeras, un patache i una corbeta) i uns 800 soldats , que varen aplegar el 6 de giner de 1736 obligant als barcos espanyols a alçar el bloqueig naval. Una segona expedició organisada pel virrey del Brasil de dotze barcos i 260 soldats va aplegar poc dies despuix. El brigadier José da Silva va organisar una tercera expedició en reforços que alcançaven els 400 soldats i que va eixir en març de 1736. Els espanyols havien intentat impondre un bloqueig naval, pero els portuguesos tenien més naus i gràcies a això dominaven el mar. És en este periodo quan es produïxen dos enfrontaments menors: la flota espanyola va rebujar un atac de la flota portuguesa en la zona i en la zona de l'Atlàntic, els portuguesos varen capturar una fragata espanyola.

Els reforços des de la península ibèrica

Davant esta situació, Felipe V va dispondre una resposta militar que va ser contestada per Portugal en l'enviament d'una atra flota de guerra en març al mando de Luís de Abreu composta per dos navío, una fragata i atres bucs menors que va aplegar a Riu de Janeiro a on se li varen unir dos fragates, que varen partir més vesprada de Lisboa, i noves embarcacions i tropes organisades en la colónia de Brasil. L'objectiu de la gran flota portuguesa era trencar el sege de Sacrament i conquistar Montevideo. Per la seua banda, des de Càdis varen partir dos fragates en 200 dragons de cavalleria. Res més aplegar, les fragates espanyoles es varen enfrontar en l'estuari del Riu de l'Argent contra dos navío portuguesos i varen capturar un barco menor.

El lloc de Montevideo

Els portuguesos comencen el lloc per terra de Montevideo el 6 de setembre encara que es varen retirar quan Salcedo va enviar un recobre de doscents dragons. No obstant, la superioritat naval portuguesa, reforçada en quatre bucs en agost de 1736, va forçar a un bloqueig naval de la ciutat. Decidit a donar un colp de força, el brigadier José da Silva va decidir atacar a la flota espanyola en la zona pero l'acció va fracassar i els bucs portuguesos varen retornar a Sacrament despuix de perdre un dels navío que va encallar. En març de 1737 varen aplegar successius reforços espanyols en una flota de quatre fragates i mesos despuix de sis bucs i noves tropes. L'única pèrdua naval espanyola va ser el navío La nostra Senyora de la Carrasca que va encallar i es va afonar.

Els moviments finals i negociació

L'arribada dels reforços espanyols i l'estancament en la zona d'operacions va motivar que Lisboa enviara una nova esquadra de respal en quatre bucs menors. Pese a estos moviments de tropes i bucs els resultats per a abdós bandos varen ser escassos, els espanyols no podien prendre Sacrament i els portuguesos varen desistir de prendre Montevideo i varen pensar en noves operacions cap a l'interior. El domini naval en la zona s'havia equilibrat pero seguia sense haver combats de gran envergadura.

Les potències de França, Gran Bretanya i les Províncies Unides varen informar al rei Juan V que les tres havien acordat fer pressió conjunta per a posar fi a la lluita. Finalment, els beligerants varen firmar el 16 de març de 1737 el Tractat de París pel que abdós corones es reservaven el dret d'aclarir exhaustivament les disputes fronterices suramericanes en una data posterior. Per a llavors, deuria haver-se restablit el statu quo. En setembre varen aplegar les notícies de l'armistici firmat per abdós nacions i varen cessar les operacions militars en la zona. Finalment la flota britànica va abandonar Lisboa.

Bibliografia

• Francis, Alan David (1985). Portugal 1715-1808 - Joanine, Pombaline And Rococo Portugal As Seen by British Diplomats And Traders. London
• Mir, Lucio; Nocetti, Óscar (2009). Geopolítica i relacions econòmiques hispà-lusitanas. Conca rioplatense (1494-1777). Sevilla: UNIA i Caixa Rural del Sur. ISBN 978-84-7993-084-4.
• Robert Southey, History of Brazil (1819)