Guiza

Guiza

Guiza (en àrap: الجيزة Al-Ğīzah, pronunciat Al-Dyísah en dialecte egipcíac) és una ciutat d'Egipte situada en el Nilo, a uns 20 km al suroest del centre d'El Caire, formant part de l'àrea metropolitana de la capital egipcíaca. És la capital de la governació del mateix nom. La seua població era de 4.146.340 habitants en 2017.

Jaciment arqueològic

l'Esfinge davant la piràmide de Keops en el replanell de Guiza

És célebre en el món perque en les seues rodalies es troba la replanell de Guiza, lloc a on fa uns 4600 anys es varen erigir les tres grans piràmides de la dinastia IV. Guiza forma part de la gran necròpolis de Menfis, que s'estenia a lo llarc de més de quaranta quilómetros i era coneguda en l'Imperi Antic d'Egipte en el nom genèric de Her-necher (la Necròpolis) o Imentet (Occident).

Cada una de les tres grans piràmides tenia el seu propi nom, que designava també a la necròpolis que la circundaba: El horisó lluminós de Jufu Keops, Kefrén és gran i Micerino és diví. Durant el regnat de Keops va ser quan el replanell de Guiza alcança gran rellevància.

Existixen varis tipos de sepultures en Guiza, com mastabas i hipogeus, destinades a membres de la família reinante, alts dignatarios o sacerdots.

Les piràmides que varen custodiar els restants dels faraons formaven part d'amplis complexos funeraris, en temples, atres tombes, i piràmides menors. A l'Est de la piràmide de Keops es varen construir les denominades Piràmides de les reines, de casi 50 metros de costat i 30 d'altura, per a servir de tombes a la seua mare Hetepheres i a les seues esposes Merytites i Henutsen. En l'any 1992 es va descobrir part d'una atra piràmide situada al surest de la Gran Piràmide, en base quadrada de 23 metros de costat i uns 12 metros d'altura en solament els restants de les tres primers rencs de pedra.

Replanell de Guiza: Pla.

El replanell de Guiza

Artícul principal → Necròpolis de Guiza.

Les edificacions i elements més significatius del replanell de Guiza són:

• La Piràmide de Jufu (Keops) o la Gran Piràmide
• La Piràmide de Jafra (Kefrén)
• La Piràmide de Menkaura (Micerino)
• La Gran Esfinge
• Piràmides de les regnes
• Piràmides subsidiàries
• Mastabas de nobles i cortesanos
• Temples funeraris
• Temples de la vall
• Calçades procesionales
• Fossos que contenen Barques Solars
• La ciutat dels artesans en almagasens i tallers.

Les Tres Piràmides

En la planicie de Guiza, hi ha tres piràmides (Keops, Kefrén i Micerino), que ademés d'utilisar-se per a la sepultura es creu que varen poder tindre atres funcions en el passat.

La Gran Piràmide

La Piràmide de Keops, també coneguda com la Gran Piràmide de Guiza, és un dels símbols més emblemàtics de la cultura de la piràmide. Està formada per aproximadament 2 millons i mig de blocs de pedra, i es caracterisa per tindre una pendent perfecta; el seu cim té 76 graus. La seua altura és de 146 metros i cada costat de la base medix 230 metros.

Des de la seua entrada descendix un passadiç fins a la cripta subterrànea, a on partix una segona via que dona a una galeria, que a la seua volta conduïx a la cambra del sarcòfec.

Actualment, no s'accedix a la piràmide per l'entrada original; es va obrir un túnel en el IX per interessos del califa Abdullah al-Mamun, en l'intenció de trobar els tesors i secrets del saber egipcíac. Despuix dels seus esforços, no va trobar cap tesor i sobre el saber escrit en les parets de les sales, no li va proporcionar cap coneiximent nou.

El verdader accés, com va escriure el historiador Estrabón estava amagat en una “pedra secreta”, i es podia desplaçar simplement en l'ajuda d'un perno.

La piràmide va ser construïda aproximadament per 80 000 treballadors, baixe les órdens del faraó en el mateix nom, Keops, del que es diu era cruel en els seus súbdits.

Sent el monument funerari més gran d'Egipte, els investigadors duen molt temps intentant desentranyar el seu secret, ben guardat durant més de 4000 anys. Dits estudis s'han portat a terme en cambres infrarrojas, concloent que, provablement, hi ha alguna cosa desconegut en l'interior d'algunes cambres. L'estudi ha dut a pensar que hi ha cambres secretes, pels canvis de temperatura de fins a 6 °C respecte a les sales veïnes.

La Piràmide de Kefrén

Vista de la Necròpolis de Guiza

En la mateixa planicie de Guiza, al sur de la Piràmide de Keops es troba la Piràmide de Jafra o Kefrén, en un volum similar, encara que uns metros més chicoteta que la del seu germà i també va ser construïda en posterioritat. A diferència d'esta, té una estructura molt més simple, solament dos corredors. Un de superior, al que s'accedix des de fòra i un atre subterràneu. Abdós conduïxen directament a la cambra funerària.

En el corredor subterràneu hi ha una sala la funció de la qual es desconeix, que han donat peu a molts misteris. Alguns visitants inclús han afirmat haver-se sentit malalts en visitar-la, no obstant, açò pugues deure's a l'ambient de la tomba, que no posseïx prens d'aire.

Un dels grans misteris és que no se sap en seguritat si el sarcòfec que conté en el seu interior és el de Kefrén. Molts caçadors de misteris seguixen insistint en l'existència de galeries i passera secrets que, no obstant, encara no s'han trobat.

La Piràmide de Micerinos

Existix una tercera piràmide, de dimensions notablement menors, la Piràmide de Mikerinos. Té 66 metros d'alt i 108 de base. Va ser coneguda en la seua época com la Piràmide Divina.

En el XX, es varen portar a terme exploracions en la piràmide. Varen trobar un sarcòfec de basalt en un ataüt de fusta que guardava una mòmia. Pero dita mòmia, no era el faraó per a la qual havia segut construïda la Piràmide, no es tractava de Micerino, sino d'un atre important personage de l'época.

Es creu que amaga en el seu interior també secrets desconeguts, pero ni tan sols les ciències modernes han conseguit comprendre els misteris que envolen a esta piràmide.