Anar al contingut

Gustavia superba

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Gustavia superba.jpg
Gustavia superba (Gustavia superba)

Gustavia superba, coneguda comunament com a codonyer, sachamango o loto celestial, és una espècie de planta en flors de la família Lecythidaceae. És nativa de Centroamérica i el noroest d'Amèrica del Sur.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbre de full perenne d'uns 5 a 10 metros d'altura en un diàmetro de 20 a 35 cm. Els fulls són alterns i de gran tamany, aplegant al metro de llarc i els 25 cm d'ample, són de peciol curt i es irradian des de la part superior com en les palmeres. Es troba fins als 1300 m s. n. m. i pot aplegar a viure uns 60 anys, no és molt conegut fòra de la seua àrea de distribució entre Colòmbia, Costa Rica, Equador, Panamà i Veneçola, pero s'ha plantat en jardins botànics tropicals en Florida, Singapur (a on li'l coneix com 'pungol') i Austràlia.

Les flors creixen en arracades, tenen periant doble i grans pétals d'uns 7 cm, de color blanc a rosat. Els fruts són de 9 a 12 cm de llarc. Són redonejats i aplanados en la part superior en un anell llaugerament elevat i una tapa llaugerament afonada, Les llavors medixen fins a 3 a 6 cm, són de color marró, angulosas, de forma irregular i planes, es troben cobertes d'una polpa anaranjada comestible, rica en vitamina A, B i C, que sol ser aliment d'agutíes que ajuden a distribuir les seues llavors, mentres les iguanas s'alimenten dels seus fulls.[2]

Els fruts són comestibles crus o cuits. La fusta és prou dura i pesada, té una olor desagradable quan està recent tallada, encara que es pot aprofitar una volta seca. Es cultiva a sovint pels seus fruts i com a ornamental per les seues flors cerosas grans, vistoses i fragants.[3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Gustavia superba Berg». gbif.org/és. Consultat el 18 d'agost de 2020.
  2. «Gustavia superba». catalogofloravalleaburra. Consultat el 18 d'agost de 2020.
  3. «Trees, Shrubs, and Palms of Panama» (en en). ctfs.si.edu. Archivat des d'el original, el 8 de maig de 2008. Consultat el 7 de novembre de 2008.