Gutasaga

Gutasaga (també Gutasagan o Història dels gotlandeses) és una saga que tracta el història de Gotland abans de la cristianización. Escrita al voltant de el XIII ha sobrevixcut en un sol manuscrit, el Codex Holm. B 64, datat en 1350, i conservat en la Biblioteca Real de Suècia d'Estocolm junt al Gutalagen, el còdex llegal de Gotland. Està escrita en gútnico antic, un dialecte del nòrdic antic.

Un mit per al descobriment de Gotland

La saga s'inicia en el descobriment de Gotland per un home cridat Þieluar (Tjalve). Þieluar és una figura mitològica que apareix dos voltes en l'Edda prosaica i una volta en Gutasagan. Gotland permaneix baix les aigües durant el dia i emergix per les nits. Þieluar té un fill Hafþi (Havdi) i en la seua esposa Vitastjerna va tindre tres fills: Graip, Gaut i Gunfjaun, els ancestros dels godos (Gutans).

La saga explica que despuix de la mort del pare, Gaut va ser elegit cap i va donar el nom a l'illa i als seus habitants. Ells varen compartir Gotland, a on Gaut va dominar en el centre, Graip en el nort i Gunnfjaun en el sur. Gotland va ser dividida en tres parts, una divisió reflectida en la realitat com tres tredingar, concepte territorial que es va mantindre llegalment fins a 1747 i encara permaneix com a divisió episcopal en l'Iglésia sueca local, que hui conserva la seua divisió en tres parròquies.

Emigració cap al sur d'Europa

La saga menciona una emigració, associada a la migració històrica goda:

durant molt temps, els descendents d'aquells tres es varen multiplicar tant que la terra no va poder mantindre'ls a tots. Es va fer un garbell i a un de cada tres se li invitava a marchar, permetent quedar-se en les possessions i dur-les en si, llevat la terra. ... es varen dirigir al riu Dvina, camí de Rússia. Varen aplegar tan llunt fins a aplegar a la terra dels grecs. ... es varen assentar, encara viuen allí, i encara mantenen una miqueta de la nostra llengua.

Que els godos varen tindre que marchar cap a la terra dels grecs és un argument consistent en la menció de fonts clàssiques: Eusebio de Cesarea reporta que varen devastar Macedònia, Grècia, Pontus i Àsia en l'any 263 d. C.

L'emigració tindria lloc en el I, i la pèrdua de contacte en la seua pàtria es mantindria durant atres dos sigles; el comentari citat que els emigrants encara mantenen una miqueta de la nostra llengua advertix òbviament certa separació dialèctica. Els fets provablement es varen transmetre oralment durant casi un mileni ans que el text fora escrit.

La menció del riu Dvina també confirma que històricament els godos varen seguir el riu Vístula, pero durant l'Edat vikinga el Dvina-Dniéper es va vore favorit com a ruta d'intercanvi dels varegos cap a Grècia per als Gutar (o Gotar en nòrdic antic), i no és un fet sorprenent que reemplaçaren el Vístula en la tradició migratòria.

Vore també

• Gautas
• Godos
• Gútnico antic
• Saga

Bibliografia

• Anònim (2011) Història dels gotlandeses, (trad.) Mariano González Camp, Milà, IPOC