Hávamál
Hávamál (Dits d'Hár o Discurs de l'Altíssim) és un dels poemes de l'Edda poètica. Propon una série de regles per a viure en saber i per a la supervivència. Alguns versos estan escrits des de la perspectiva d'Odín (particularment cap al final, a on hi ha un relat sobre cóm Odín va obtindre les runas màgiques i les fetilla que va deprendre, encara que no es menciona cóm fer tals conjurs). El contingut de l'obra és tant pràctic com a metafísic. L'única font en la qual va sobreviure este poema és el Codex Regius i es creu que no va ser escrita més allà de c. any 800. Una de les primeres referències a este poema la dona Eyvindr skáldaspillir en Hákonarmál, c. 960.
Hávamál consistix en numerosos poemes, que varien en to, tenor i forma narrativa.
«Gestaþáttr»
[editar | editar còdic]La primera secció «Gestaþáttr», la «secció de l'invitat», estrofas 1-79, comprén una série de màximes sobre com comportar-se en un hoste o quan s'està de viage, centrant-se particularment en l'etiqueta i la relació de comportament entre hostes i invitats i el sagrat deure la reciprocitat i el hospitalitat, la qual era de vital importància per a viagers.[1] La primera estrofa dona un eixemple pràctic de conducta a modo de consell:
Traducció a l'espanyol de la versió de Carolyne Larrington, 1996:
- Tots els llindars, abans de creuar-los,
- deuen mirar-se,
- mirar atentament el seu camí:
- no es pot saber de bestreta que enemics estarien assentats
- aguardant-li en el saló.
La número 77 és provablement la més coneguda del Gestaþáttr:
- Deyr fe,
- deyja frændr,
- deyr sjálfr et sama;
- ek veit einn,
- at aldri deyr:
- dómr of dauðan hvern.
Traducció a l'espanyol de la versió de Larrington:
- Les riquees moren, els familiars moren
- un també deu morir;
- Sé d'una cosa que jamai mor
- la reputació de cada home mort.
Loddfáfnismál
[editar | editar còdic]La següent secció principal del Hávamál tracta sobre la moral, ètica, acció correcta i còdics de conducta. Està dirigida a Loddfáfnir (el que canta solament[2]), per això el nom de la secció, Loddfáfnismál, que pren el lloc del llector (o, com era el cas en eixa época, de l'oyent).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Hávamál, Anònim, 2021, Depòsit Llegal: AS 00263-2021, Delfos (ed.), ISBN 978-84-18373-15-2, p. 9.
- ↑ Hávamál, Anònim, 2021, Depòsit Llegal: AS 00263-2021, Delfos (ed.), ISBN 978-84-18373-15-2, p. 61.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Bernárdez Sanchís, Enrique. Texts Mitològics de les Eddas, trad. per. Edicions Miraguano 1987, ISBN 848563991X
- Hávamál, Anònim, 2021, Depòsit Llegal: AS 00263-2021, Delfos (ed.), ISBN 978-84-18373-15-2
- Larrington, Carolyne. The Poetic Edda: A new translation (1996) ISBN 0-19-283946-2
- Pálsson, Hermann. Hávamál emð formála og skýringum. gaf út. Reykjavík: Háskóli Íslands · Háskólaútgáfan, 1991. ISBN 9979-54-033-8.
- Thorpe, Benjamin. Pocket Hávamál, versió, ed. Huginn and Muninn Publishing, 2013, ISBN 978-1-93-757111-5
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hávamál» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.