HD 168607 i HD 168625
| Constelació | Sagitario | |
| Ascensió recta α | 18h 21min 14.88s | 18h 21m 19.55s |
| Declinació δ | -16º 22’ 31.7’’ | -16º 22’ 26.1’’ |
| Distància | anys-llum | |
| Magnitut visual | +8,25 i +8,44 | |
| Magnitut absoluta | ||
| Lluminositat | ||
| Temperatura | ||
| Ràdio | ||
| Tipo espectral | ||
| Velocitat radial | ||
HD 168607 i HD 168625 són dos estrelas situades en la constelació de Sagittarius a a penes 1 minut d'arc una de l'atra i ademés molt prop de la nebulosa Omega. Són massa dèbils cóm per a poder-se vore a simple vista, pero estan a l'alcanç de qualsevol telescopi. La distància d'abdós astres es desconeix; per a alguns autors les dos estan a la mateixa distància —i associades a la nebulosa abans mencionada—, i per a uns atres no ho estan, havent en est case discrepàncies considerables sobre cual està més prop o més llunt de dita nebulosa.
En lo que sí estan tots d'acort és en que són sengles estreles hipergigantes, i ademés variables blaves lluminoses que han deixat arrere la fase de supergigante roja —encara que alguns autors consideren a la segona com no pertanyent a eixa classe d'estreles, sino com "durmiente" en experimentar únicament un canvi del seu tipo espectral i per la presència d'una nebulosa a la seua al voltant de la que es parla avall—. Els seus respectius tipos espectrals són B9 i B6, i les seues lluminositat respectives són, assumint una distància de 2,2 quiloparsecs per a HD 168607 i de 2,8 kiloparsecs per a HD 168625, de 240.000 voltes i 860.000 voltes de la del Sol, per lo que la primera és una variable lluminosa blava de baixa lluentor comparable a HD 160529 i la segona ademés una de les estreles més lluminoses de la Via Làctea (encara que atres estimacions la situen a una distància d'a penes 1,2 kiloparsecs fent-la "solament" 170.000 voltes més lluenta que la nostra estrela i una de les variables lluminoses blaves menys lluentes que es coneixen).
HD 168625 és d'especial interés per haver-se descobert la presència a la seua al voltant de dos nebuloses que han segut estudiades en detalle per mig del telescopi espacial Hubble i el telescopi espacial Spitzer: una interna de forma anular que es creu va poder haver segut expulsada per ella en un episodi de variable lluminosa blava fa 1000 anys, i una atra exterior més del doble de gran la forma del qual és bipolar i recorda a la d'un rellonge d'arena que va poder haver segut expulsada en un atre episodi fa 4000 anys. Sobre la base de la presència d'esta última s'ha considerat la possibilitat de que l'estrela precursora de la supernova 1987A en la Gran Núvol de Magallanes haguera segut també una estrela variable lluminosa blava, i inclús la de que esta estrela puga esclatar com supernova en un futur propenc.
Referències
[editar | editar còdic]- S Doradus variables in the Galaxy and the Magellanic Clouds (en anglés)
- Light variations of the blue hypergiants HD168607 and HD168625 (1973–1999) (en anglés. Archiu PDF) [1] archivat en Wayback Machine.
- A high-resolution spectrum of the white hypergiant HD 168607 (en anglés. Archiu PDF)
- [enllaç trencat]
- [enllaç trencat]
- Discovery of a nearby twin of SN1987A’s nebula around the luminous blue variable HD168625 (...) (en anglés. Archiu PDF)
- Este artícul conté una traducció derivada de «HD 168607 y HD 168625» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.