HMS Arethusa (1913)

HMS Arethusa (1913)

(LOA) |eslora= (LBP) |mànega = |puntal = |calat = (apc) |capacitat = de fuel oil |blindage =• cinturó:
• cobertes:
• torre de mando: |armament =• 2 × canons de 152 mm/50
• 6 × canons de 102 mm/50
• 8 × tubos lanzatorpedos de 533 mm |guerra_electrònica = |propulsió =• 2 × turbines Parsons
• 8 × calderes de nafta de tipo "Yarrow"
• 2 × hèlices. |potencia = |velocitat = 28,5 nucs (máx) |profunditat = |sensors = |autonomia = |tripulació = 276 a 282 hòmens |tropes = |notes = número de gallardete: 3C }}

El HMS Arethusa va ser el buc cap de la seua classe formada per huit travessies llaugeres. Va ser construït en el drassana de Chatham del Regne Unit, sent el sèptim buc de la Royal Navy en portar dit nom.

Iniciada la seua construcció en octubre de 1912, la seua botadura va tindre lloc el 25 d'octubre de 1913 i va ser allistat en agost de 1914 com a buc líder de la 3ª Floteta de destructors de la Força Harwich.

Característiques

El Arethusa i els seus bucs bessons varen ser els primers travessies llaugeres que va allistar la Royal Navy que, fins a llavors i com en atres Armada nacionals, només construïen travessies protegides.

Varen ser allistats en el bienio 1914-1915, participant tots en el conflicte mundial. La classe la formaven unitats llaugeres en un desplaçament normal de 3500 tonellades i en capacitat d'alcançar una velocitat de 29 nucs. No obstant, l'armament principal encara seguia concebut segons les teories del travessia protegida, en cuanto que no era de tipo monocalibre, sino de calibres mixts, en peces de 152 i de 102 mm.

L'adopció en estes unitats de calderes a nafta va dur en si la desaparició de les carboneras, situades lateralment sobre la part inclinada de la coberta acorazar. Açò va implicar l'eliminació de la protecció confiada a la coberta interna, en favor d'una coraza lateral externa, que es convertiria en el sistema protector típic de les travessies llaugeres britàniques fins a finals de la Primera Guerra Mundial.

Historial

El Arethusa va tindre una important participació en el conflicte mundial. El 28 d'agost de 1914 va participar en la batalla de Helgoland baix el mando del comodoro Reginald Tyrwhitt, a on va ser sériament danyat pels travessies llaugeres alemans SMS Frauenlob i SMS Stettin, veent-se forçat a retirar-se del combat i tornar a la seua base. El 25 de decembre d'eixe mateix any, va prendre part en el raid de Cuxhaven i el 24 de giner de 1915 va participar en la batalla del Banc Dogger. Més vesprada, eixe mateix any, va ser transferit a la 5ª esquadra de travessies llaugeres de la Força Harwich, va capturar en setembre quatre remolcadorés alemans.

L'11 de febrer de 1916 va chocar en una mina prop de Felixstowe (supostament colocada pel submarí alemà SM UC-7). Remolcat prop de la vora, es va afonar en aigües someras. El derelicte està situaco en les coordenades Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>, no llunt de Frisia Oriental.

El Arethusa semihundido per l'explosió d'una mina.

Bibliografia

• (1983) Enciclopèdia La Marina, Barcelona: Editorial Delta. ISBN 84-85822-64-1.
• (1997) Naval Operations to the Battle of the Falklands, 2ª, reimpressió de 1938 edició (en en), Londres i Nashville, Tennessee: Imperial War Museum and Battery Press. ISBN 0-89839-256-X.
• (1997) Naval Operations, 2ª, reimpressió de 1929 edició (en en), Londres i Nashville, Tennessee: Imperial War Museum in association with the Battery Press. ISBN 1-870423-74-7.
• (2010) British Cruisers: Two World Wars and After (en en), Barnsley, South Yorkshire, RU: Seaforth. ISBN 978-1-59114-078-8.
• (2011) Naval Weapons of World War One (en en), Barnsley, South Yorkshire, RU: Seaforth. ISBN 978-1-84832-100-7.
• (1985) Conway's All the World's Fighting Ships 1906–1921 (en en), Annapolis, Maryland: Naval Institute Press. ISBN 0-85177-245-5.
• (1996) Naval Operations, reimpressió de 1931 edició (en en), Nashville, Tennessee: Battery Press. ISBN 0-89839-255-1.
• (1984).Warship.Conway Maritime Press.Londres:VIII

203–211.

• (1984).Warship.Conway Maritime Press.Londres:VIII

258-265.