Anar al contingut

Haloxylon ammodendron

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Haloxylon ammodendron (Haloxylon ammodendron)

Haloxylon ammodendron (saxaúl o saksaúl) és una planta pertanyent a la família de les Amaranthaceae. El nom saxaúl se li dona també al Haloxylon persicum (o saxaúl blanc) i al Haloxylon aphyllum (o saxaúl negre).

Descripció

[editar | editar còdic]

El saxaúl alcança un porte entre un arbust gran i el d'un arbre menut. La seua fusta és pesada i basta i la seua corfa és esponjosa i saturada d'aigua. Els fulls són tan menudes que sembla que carix d'elles, lo que li dona una apariència grisa anodina. No obstant, les branques dels arbres jóvens són verts i flexibles. El saxaúl posseïx menudes flors grogues.

Distribució

[editar | editar còdic]

El saxaúl habita en els deserts àrits salobres d'Àsia Central, especialment la regió del Turquestán i l'est del mar Caspio, estenent-se fins al desert de Gobi, i hi ha eixemplars disseminats en els deserts d'Iran. A sovint es troben bosquecillos de saxaúl.

L'espècie es troba identificada com en perill d'extinció,[1] durant l'any 2008 la pressió sobre esta espècie es va incrementar en ser utilisada com a combustible durant la crisis d'energia d'Àsia Central.[2]

La grossa corfa del saxaúl almagasena aigua. És possible esprémer la corfa per a obtindre aigua potable, la qual cosa convertix al saxaúl en una important font d'aigua en les regions àrides en les quals creix.

En el desert de Gobi, a sovint el saxaúl és l'única varietat d'arbre que es troba. Era, i en alguns llocs encara és, l'única font de fusta que els nómadas poden utilisar per a cuinar i calfar-se.

Quan la Armada Imperial Russa va dur els primers barcos a vapor al mar de Aral, el governador general de Oremburgo, Vasili Perovski, va ordenar al comandant del Fort Aralsk que rebalsara «grans cantitats» de fusta de saxaul (Anabasis saxaul, segons la cita) per a utilisar en els nous barcos a vapor en el seu viage de batisme en 1851. Desafortunadament per al tesor de la Marina Russa (pero afortunadament per al saxaul), la fusta de saxaul va resultar no ser adequada per als barcos a vapor, ya que la fusta dura i resinosa era difícil de tallar, i els troncs retortillats i nudosos de saxaul requerien de grans volums en els cellers per al seu almagasenament. Per lo tant, a partir de 1852, la floteta del Aral va passar a utilisar carbó com el seu principal combustible, a pesar dels grans costs d'enviar-ho en caravana de camellos des d'Oremburgo. Actualment és usat per a crear cinturons verts al voltant de les poblacions i evitar tant la desertisació com la propagació de malalties a través de la pols del desert (antic llit marí contaminat del desecado mar de Aral).[3][4]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Haloxylon ammodendron va ser descrita per (C.A.Mey.) Bunge ex Fenzl i publicat en Flora Rossica 3: 820, en l'any 1851.[5]

Etimologia

Haloxylon: nom genèric que deriva de les paraules gregues ἅλς (halo) = "salino" i ξύλον (xylon) = "fusta" lo que significa "fusta de la sal", i es referix tant als llocs de creiximent a sovint salats, aixina com l'acumulació de sal en les plantes.

ammodendron: de ἄμμος (ámmos), arena i δένδρον (dendron), arbre.

Sinonímia
  • Anabasis ammodendron C.A.Mey. basónimo
  • Arthrophytum ammodendron (C.A.Mey.) Litv.
  • Arthrophytum ammodendron var. aphyllum Minkw.
  • Arthrophytum haloxylon Litv.
  • Haloxylon aphyllum (Minkw.) Iljin
  • Pinus orientalis Falk[6]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Flora of China Editorial Committee. 2003. Flora of China (Ulmaceae through Basellaceae). 5: 1–506. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]