Anar al contingut

Hane (Illes Marqueses)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Baie de Hane - Aranui.JPG
Hane (Illes Marqueses)

Hane és l'assentament més gran de l'illa d'Ua Huka, en les illes Marqueses de la Polinèsia Francesa, és un notable lloc arqueològic és el segon poble en més habitants de l'illa .[1]

Geografia

[editar | editar còdic]

Es troba entre l'aeroport i el llogaret de Hokatu, al suroest del Mont Hitikau. El mont Hitikau (884 m) està situat al noreste.[2]

Inferència arqueològiques

[editar | editar còdic]
Photographie de deux dones trois tikis en tuf rouge du site de Meiaute.
Dos dels tres tikis trobats en el jaciment de Meiaute.

Els jaciments arqueològics de Tehavea i Meiaute es troben a poca distància del poble. L'àrea va ser excavada per primera volta per Yosihiko H. Sinoto en 1964-1965. Les seues excavacions varen revelar més de 12.000 ossos d'aus, dels quals casi 10.000 pertanyien a unes sèt espècies de pardelas i petreles.[3][4] Durant les investigacions arqueològiques en Hane, també es varen trobar fragments de ceràmica baix d'una superfície rocosa i datats inicialment entre el 300 i el 600. No obstant, la datació per radiocarbono indica un periodo d'ocupació entre el 900 i el 1200.[5]

Archiu:UaHuka matin 20061114.jpg
Costa sur de l'illa de Ua Huka

En Hane es varen portar a terme investigacions adicionals a partir de la década de 1990 durant un periodo d'uns 20 anys. Les excavacions de 2009 varen revelar que la data d'ocupació més antiga de l'archipèlec, inclosa la Polinèsia Francesa, era al voltant de l'any 1000, quan la gent depenia dels recursos marins. No obstant, al voltant de l'any1200, es va produir un canvi en el patró ocupacional, en vivendes fetes de materials peridors construïdes sobre zócalos de pedra. Posteriorment, el lloc va quedar desert a mida que la població es traslladava a les valls, i entre 1200 i 1400 les zones costeres, inclós Hane, es varen utilisar principalment com a cementeris.[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Goodwin, Bill (2010). Frommer's Tahiti and French Polynesia, John Wiley & Sons, p. 248. ISBN 978-0-470-94738-8.
  2. Stanley, 2004, p. 279.
  3. Biodiversity II: Understanding and Protecting Our Biological Resources, Joseph Henry Press, p. 150. ISBN 978-0-309-52075-1.
  4. David W. Steadman. Extinction and Biogeography of Tropical Pacific Birds, University of Chicago Press, pp. 242. ISBN 978-0-226-77142-7.
  5. William R. Dickinson. Temper Sands in Prehistoric Oceanian Pottery: Geotectonics, Sedimentology, Petrography, Provenance, Geological Society of America, pp. 38–39. ISBN 978-0-8137-2406-5.
  6. Molle, Dr. Guillaume. «'Bones and Sand': Archaeology of the Dunes in Marqueses Islands, French Polynesia». University of French Polynesia. Archivat des d'el original, el 26 de juny de 2015. Consultat el 24 de juny de 2015.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]