Hedifana
La hedifana és un mineral, arseniat de calcio i plom en ions clorur. Va ser descrita en 1830 per Johann Friedrich August Breithaupt, que li va donar el nom a partir de les paraules gregues que signifiquen aparéixer i bonico, provablement per la seua lluentor.[1] Els eixemplars en els que es va basar la descripció procedixen de la localitat de Långban, Filipstad, Värmland (Suècia), que és conseqüentment la localitat tipo.
Propietats físiques i químiques
[editar | editar còdic]La hedifana és l'anàlec en arsènic de la fosfohedifana. És incolora, blanca o llaugerament groguenca. Forma una série en la mimetita. Sol contindre una miqueta de fòsfor, aixina com estronci i bari. Els ions de Pb i Ca ocupen llocs distints en l'estructura cristalina.[2] Es troba associada a braunita, willemita i austinita, entre atres minerals.
Jaciments
[editar | editar còdic]La hedifana és un mineral rar, conegut solament en algunes decenes de localitats, fonamentalment jaciment de manganeso o zinc somesos a processos de metamorfisme.[3] Els jaciments més importants històricament són la localitat tipo i el de Franklin Furnace, New Jersey (USA).[4] Els millors eixemplars coneguts procedixen de la mina Beltana, en Puttapa (Austràlia del Sur).[5] En Mèxic es coneix en la mina Apex, municipi de Manuel Benavides, Chihuahua.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Hedifana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.