Anar al contingut

Heliamphora

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Heliamphora (Heliamphora)


Flor de H. pulchella

Heliamphora (del grec: helos "pantà" i amphoreus "ánfora") és un gènero de plantes carnívores tipo gerra de la família Sarraceniaceae, endèmicas de Veneçola,[1] que conté 23 espècies.[2] Les espècies en el gènero Heliamphora són plantes carnívores que tenen fulls modificats que es fusionen de forma tubular. Han desenrollat mecanismes per a evitar el tubo s'òmpliga per complet en l'aigua de pluja, al mateix temps que atraure, capturar i matar insectes. A lo manco una espècie H. tatei produïx les seues pròpies enzimes proteolíticas que li permeten digerir el seu assut sense l'ajuda de bactèries simbiòtiques.

Morfologia

[editar | editar còdic]

Totes les Heliamphora són plantes herbàcees perennes que creixen des d'un rizoma subterràneu. H. tatei creix com un arbust, fins a 1,5 metros d'altura, totes les demés espècies formen rosetes més baixes. Els rancs de tamany de full van des d'uns pocs centímetros (H. minor, H. pulchella) fins a més d'un metro (H. ionasi). Heliamphora posseïx trampes tubulars, formades per fulls laminadas en vores fusionades. Les plantes gerra de pantà són inusuals entre les plantes gerra perque que els seus tubos carixen de tapes (opèrcul). En lloc d'això tenen una menuda "cullera de néctar" en la part superior i posterior del full. Esta estructura similar a una cullera segrega una substància com el néctar, que servix d'enza per a insectes i menuts animals. Cada gerra també exhibix un menut clavill en el seu costat que permet el drenage de l'excés d'aigua de pluja, com l'rebosar d'un lavabo. Açò permet a la planta mantindre un nivell màxim d'aigua dins de la gerra. La superfície interior de la gerra està coberta de pèls apuntant cap a avall per a forçar als insectes al fondo de la gerra.

Classificació

[editar | editar còdic]

El gènero Heliamphora conté el major número d'espècies en la família Sarraceniaceae, tàxon en el que es troba també el lliri cobra i el gènero Sarracenia que inclou a les plantes-gerra nortamericanes.

Es reconeixen huit espècies de Heliamphora,[2] i es llisten avall. A menos que s'indique lo contrari, tota l'informació i determinació taxonómica prové de Pitcher Plants of the Americas de Stewart McPherson, publicat en 2007.[3]

Espècies Autoritat Any Image Distribució Distribució altitudinal
Heliamphora chimantensis Wistuba, Carow & Harbarth[4] 2002 Veneçola 1900–2100 m s. n. m.
Heliamphora ciliata Wistuba, Nerz & A.Fleischm.[2] 2009 Veneçola[2] 900 m[2]
Heliamphora elongata Nerz[5] 2004 Veneçola 1800–2600 m
Heliamphora exappendiculata (Maguire & Steyerm.) Nerz & Wistuba[6] 2006 Veneçola 1700–2100 m
Heliamphora folliculata Wistuba, Harbarth & Carow[7] 2001 Veneçola 1700–2100 m
Heliamphora glabra (Maguire) Nerz, Wistuba & Hoogenstr.[8] 2006 zona fronteriça de Brasil, Guyana, Veneçola 1200–2810 m
Heliamphora heterodoxa Steyerm.[9] 1951 Guyana?, Veneçola 1100–2300 m
Heliamphora hispida Nerz & Wistuba[10] 2000 entre Brasil i Veneçola 1800–3014 m
Heliamphora huberi A.Fleischm., Wistuba & Nerz[2] 2009 Veneçola[2] 1850–2200 m[2]
Heliamphora ionasi Maguire[11] 1978 Veneçola 1800–2150 m
Heliamphora macdonaldae Gleason[12] 1931 Veneçola 1500–2300 m
Heliamphora minor Gleason[13] 1939 Veneçola 1900–2500 m
Heliamphora neblinae Maguire[11] 1978 entre Brasil i Veneçola 1750–1850 m
Heliamphora nutans Benth.[14] 1840 zona fronteriça de Brasil, Guyana, Veneçola 1200–2810 m
Heliamphora pulchella Wistuba, Carow, Harbarth & Nerz[15] 2005 Veneçola 1700–2400 m
Heliamphora sarracenioides Carow, Wistuba & Harbarth[16] 2005 Veneçola 2500–2650 m
Heliamphora tatei Gleason[12] 1931 Veneçola 1700–2400 m
Heliamphora uncinata Nerz, Wistuba & A.Fleischm.[2] 2009 Veneçola[2] 1850 m[2]

Híbrits naturals

[editar | editar còdic]

A lo manco cinc híbrits han segut registrats:[3]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Mellichamp, T.L. 1979. Plantilla:PDFlink Carnivorous Plant Newsletter 8(3): 89.
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Fleischmann, A., A. Wistuba & J. Nerz 2009. Three new species of Heliamphora (Sarraceniaceae) from the Guayana Highlands of Veneçola. Willdenowia 39(2): 273–283. doi:10.3372/wi.39.39206
  3. ↑ 3,0 3,1 McPherson, S. 2007. Pitcher Plants of the Americas. The McDonald & Woodward Publishing Co. Blacksburg, Virginia.
  4. ↑ Wistuba, A., T. Carow & P. Harbarth 2002. Heliamphora chimantensis, a new species of Heliamphora (Sarraceniaceae) from the ‘Massiç de Chimanta’ in the south of Veneçola. Carnivorous Plant Newsletter 31(3): 78–82.
  5. ↑ Nerz, J. 2004. Heliamphora elongata (Sarraceniaceae), a new species from Ilu-Tepui. Carnivorous Plant Newsletter 33(4): 111–116.
  6. ↑ Nerz, J. & A. Wistuba 2006. Heliamphora exappendiculata, a clearly distinct species with unique characteristics. Carnivorous Plant Newsletter 35(2): 43–51.
  7. ↑ Wistuba, A., P. Harbarth & T. Carow 2001. Heliamphora folliculata, a new species of Heliamphora (Sarraceniaceae) from the ‘Els Testics’ table mountains in the south of Veneçola. Carnivorous Plant Newsletter 30(4): 120–125.
  8. ↑ Nerz, J., A. Wistuba & G. Hoogenstrijd 2006. Heliamphora glabra (Sarraceniaceae), eine eindrucksvolle Heliamphora Art aus dem westlichen Teil dones Guayana Schildes. Dones Taublatt 54: 58–70.
  9. ↑ Steyermark, J. 1951. Sarraceniaceae. Fieldiana, Botany 28: 239–242.
  10. ↑ Nerz, J. & A. Wistuba 2000. Heliamphora hispida (Sarraceniaceae), a new species from Cerro Boira terrera, Brazil-Veneçola. Carnivorous Plant Newsletter 29(2): 37–41.
  11. ↑ 11,0 11,1 Maguire, B. 1978. Sarraceniaceae (Heliamphora). The Botany of the Guyana Highland Part–X, Memoirs of the New York Botanical Garden 29: 36–61.
  12. ↑ 12,0 12,1 Gleason, H.A. 1931. Botanical results of the Tyler-Duida Expedition. Bulletin of the Torrey Botanical Club 58(6): 367–368.
  13. ↑ Gleason, H.A. & I.P. Killip 1939. The flora of Mount Auyan-Tepui, Veneçola. Brittonia 3: 141–204.
  14. ↑ Bentham, G. 1840. Heliamphora nutans. The Transactions of the Linnean Society of London 18: 429–432.
  15. ↑ Wistuba, A., T. Carow, P. Harbarth, & J. Nerz 2005. Plantilla:PDFlink Dones Taublatt 53(3): 42–50.
  16. ↑ Carow, T., A. Wistuba & P. Harbarth 2005. Heliamphora sarracenioides, a new species of Heliamphora (Sarraceniaceae) from Veneçola. Carnivorous Plant Newsletter 34(1): 4–6.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Heliamphora&oldid=604376»