Helveticosaurus
Helveticosaurus és un inusual gènero extint de reptil diápsido. Els seus fòssilés s'han trobat en el Mont Sant Giorgio, en Suïssa, un àrea ben coneguda pel ric registre fòssil de vida marina que va habitar allí en el Triásico Mig.
Descripció i paleobiología
[editar | editar còdic]
Helveticosaurus media prop de 2 metros de llarc des del hocico fins a la coa.[1] Posseïx moltes característiques que sugerixen adaptacions a la vida marina en l'ambient de mars someros que va haver en Europa per l'época en que la major part del continent va ser part del mar de Tetis. La llarga coa flexible és semblada a la coneguda en atres reptils marins extints com els talatosaurios, i provablement es propulsaba a través de l'aigua usant ondulacions laterals. No obstant, Helveticosaurus també posseïa una robusta cintura escapular i membres davanters forts que estaven ben adaptats a remar com un método adicional de locomoció, com es veu en atres tetrápodos secundariamente aquàtics. Esta combinació d'ondulació de la coa en la natació en les seues extremitats és molt inusual en un reptil aquàtic.
Les dents caniniformes sugerixen que Helveticosaurus era un depredador. A diferència de molts atres reptils marins que generalment exhibien cràneus relativament llarcs i angosts, el cap de Helveticosaurus era més be robusta i en forma de caixa. Es desconeix el propòsit que esta acurtada del cràneu va poder haver tingut en l'alimentació.[2]
Relació en atres saurópsidos
[editar | editar còdic]Despuix de ser denominat i descrit en 1955, Helveticosaurus va ser classificat com a membre de l'orde Placodontia, un grup de reptils marins robusts i en cossos en forma de barril que vivien de manera similar a la de l'actual iguana marina. Va ser vist com un gènero basal del clado, com a representant d'una nova superfamilia, Helveticosauroidea.[3] No obstant resulta improvable que Helveticosaurus siga un placodonte.[4] Solament les vèrtebres dorsals de Helveticosaurus, que són molt semblades a les dels placodontes, sugerixen afinitats en eixe orde; no obstant el gènero carix de les autapomorfias característiques dels sauropterigios, per lo que va deure evolucionar de ancestros diferents que es varen adaptar a la mar de manera independent.
Les seues afinitats en atres reptils diápsidos permaneixen en l'incertitut, ya que diferix molt dels demés tàxons coneguts i no sembla tindre parents propencs. Compartix algunes traces en els arcosauromorfos, i pot haver estat relacionat en este grup, si no era membre del mateix.
Possibles parents
[editar | editar còdic]Material pèlvic de l'espècimen SVT 203, trobat en estrats del Triásico Inferior en Spitsbergen, sembla compartir similituts en els fòssils coneguts de la pelvis de Helveticosaurus.[5] No obstant, açò solament és aixina si l'element anterior de la pelvis en Helveticosaurus és interpretat com el pubis. El pubis de SVT 203 també s'assembla al dels placodontes, encara que l'ísquion diferix en carir de l'estretament. SVT 203 va ser anteriorment referit al ictiosaurio Grippia longirostris,[6] pero el pubis, fèmur, els metatarsos i les falanges sugerixen que no són d'un ictiopterigios, per tant fa que siga més provable que pertanyga a un tàxon emparentat, i inclús possiblement ancestro de Helveticosaurus, si be es requerix de més material per a tindre una confirmació definitiva. El tamany reduït del material de SVT 203 en relació en Helveticosaurus, junt en la compressió vista en abdós extrems del fèmur, pot indicar que és una forma jovenil de l'espècie a la que pertanyga, pero la separació tant temporal com a geogràfica de SVT 203 en Helveticosaurus fa que la comparació de tamany com a manera de determinar el grau de madurea siga innecessària, ya que és possible que Helveticosaurus evolucionara d'un ancestro que fòra d'un tamany corporal menor.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ http://palaeos.com/vertebrates/archosauromorpha/helveticosauridae.html
- ↑ Naish, D. (2008). "One of baix many bizarre Triassic marine reptils." Weblog entry. Tetrapod Zoology. 13 September 2008. Accessed 24 July 2009.
- ↑ Peyer, B. (1955). Die Triasfauna der Tessiner Kalkalpen. XVIII. Helveticosaurus zollingeri, n.g. n.sp. Schweizerische Paläontologische Abhandlungen 72:3-50.
- ↑ Rieppel, O. (1989). Helveticosaurus zollingeri Peyer (Reptilia, Diapsida): skeletal paedomorphosis; functional anatomy and systematic affinities. Palaeontographica A 208:123-152.
- ↑ Motani, R. (2000). Skull of Grippia longirostris: no contradiction with a diapsid affinity for the Ichthyopterygia. Palaeontology 43:1-14.
- ↑ Mazin, J.-M. (1981). Grippia longirostris Wiman, 1929, un Ichthyopterygia primitif du Trias inférieur du Spitsberg. Bulletin du Muséum National d’Histoire Naturelle 4:317–340.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Helveticosaurus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.