Hemorrhois hippocrepis

culebra de ferradura (Hemorrhois hippocrepis)

La culebra de ferradura (Hemorrhois hippocrepis) és una espècie de serp de la família Colubridae. Estes serps tenen formes estilisades, el cap puntagut, prou diferenciada del tronc i en una coa llarga i prima. Es tracta d'una serp molt àgil que pot pujar-se en una facilitat sorprenent a arbustos, arbres i escarpes en busca d'assuts o nius d'aus. La culebra de ferradura pot medir des d'un metro —per terme mig— fins a 156 cm. En Balears s'ha detectat tendència al jagantisme en esta espècie, aplegant alguns eixemplars excepcionals a alcançar casi els dos metros. Esta culebra presenta un color groc molt poc palés, ya que tant el cap com l'esquena posseïxen taques negres que, en conjunt, donen una tonalitat al reptil obscura casi negra. En la part posterior del cap, una d'estes taques pren, en freqüència, la forma d'una ferradura que rodeja la nuca. A esta característica se li deu la seua denominació vulgar.

Distribució

En la península ibèrica, es distribuïx per la mitat meridional, sense reglotar el nort del Sistema Central; per l'oest habiten en el Massiç Galaico i per la zona este aplega fins a Catalunya. En qualsevol cas, la península ibèrica constituïx el llímit nort de la distribució d'esta espècie. També està present en Balears. Sobre el restant del món, la culebra de ferradura seguix baixant cap al sur d'Espanya, podent-se també trobar esta espècie de serp en la estepa subdesértica subsahariana i per l'est aplega a països com Tunis i Líbia. En estos enclavaments meridionals, la culebra de ferradura substituïx ecològicament a la culebra verdiamarilla (Hierophis viridiflavus) del nort i centre d'Europa, per la seua semblança morfològica i etológico.

Hàbitat

La culebra de ferradura habita en els boscs secs o en zones pedregosas cobertes de xares.

Alimentació

Esta serp és activa pel dia, per #lo que la seua alimentació resulta molt variada. Se solen alimentar de lagartijas, atres serps -inclús de la seua mateixa espècie-, menuts mamífers com a rates o musaranyes i aus. La culebra de ferradura si li l'acossa, es defén. Són capaços de respondre a qualsevol atac, inclús si l'espècie que els ataca és el doble de gran. Ademés, si alguna atra espècie tracta de caçar-la, es regira i utilisa la seua coa a modo de tralla o mossega.

Galeria

• 
  Dibuix de Karl Joseph Brodtmann (1787-1862).

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Hemorrhois hippocrepis.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Hemorrhois hippocrepis.

<Rodríguez de la Font, F. (1995). Fauna Ibèrica. L'home i la Terra. Barcelona: Salvat. />