Hepatica

Per a atres usos d'este terme vore Hepàtica.

Hepatica és un gènero de plantes herbáceas perennes, cridades comunament hepàtiques, de la família dels ranúnculs (Ranunculaceae).

Alguns botànics inclouen al gènero Hepatica en una més àmplia representació del gènero Anemone, com Anemone hepatica. Segons estudis filogenético poden ser congenéricos.^[1]

Distribució

L'àrea de distribució nativa d'este gènero s'estén en els boscs de les regions templades del hemisferi nort, llevat en els més secs, específicament en Amèrica del Nort oriental (Estats Units i Canadà), Àsia Central, Àsia Oriental, Himalaya occidental, Pakistan i Europa.

Descripció

Són plantes de tamany chicotet en forma de costres, estes es troben en els boscs humits i en corts de terrenys que es mantenen baix condicions molt humides i ombroses.

Les raïls de les plantes són laterals del rizoma denses, aixina mateix, el rizoma és curt.

Els brots unifloros i vellosos tenen 3 bràctees involucrales verticiladas sanceres i molt pròximes a la flor, que poden prendre's per un cáliz.

Fulls basals, simples, pecioladas llargues, visible o discretament de 3 a 5 lòbuls a partides a miges, marge sancer o dentado, de color vert obscur i coriáceas.

Les flors actinomorfas i escaposas, que creixen de febrer a maig de colors blanc, púrpura-azulados o roses; naixen solitàries sobre llarcs brots vellosos i sense fulls. Periant en 1 envolta de 6-9 peces petaloideas, lliures. Aquenios ovoides numerosos. Estils no acrescentes ni plumosos en la madurea.

Les flors terminals són bisexuales. Sàpia'ls petaloides. Pétals absents. Estams numerosos; La forma del gametófito en estes plantes pot ser laminar o estar format per cauloides i filoides, els seus filaments i sublineales; anteres elipsoide. Pistils numerosos; ovari 1-ovulado. Estils persistents i curts.^[2]^[3]

Les palometes, abellas i escarabats actuen com polinisadorés d'esta planta.

Referències

↑ HootSystematic Botany.19(1)
169-200.doi:10.2307/2419720.
↑ Castroviejo Bolibar, Santiago; Aedo Pérez, {{{nom2}}}; Manuel, {{{nom3}}}; Muñoz Garmendia, {{{nom4}}} (1986). «XXXVI. Ranunculaceae», Flora Iberica: Plantes vasculars de la Península Ibèrica i Illes Balears, Madrit: Real Jardí Botànic i Consell Superior d'Investigacions Científiques, p. 261. ISBN 84-00-06221-3.
↑ Dezhi, Fu; Robinson, {{{nom2}}} (2001). «Hepatica», Flora of Chinenca (en en), Missouri Botanical Garden, St. Louis, MO & Harvard University Herbaria, Cambridge, MA.: eFloras.org, p. 328.

Este artícul conté una traducció derivada de «Hepatica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] HootSystematic Botany.19(1)
169-200.doi:10.2307/2419720.

[2] Castroviejo Bolibar, Santiago; Aedo Pérez, {{{nom2}}}; Manuel, {{{nom3}}}; Muñoz Garmendia, {{{nom4}}} (1986). «XXXVI. Ranunculaceae», Flora Iberica: Plantes vasculars de la Península Ibèrica i Illes Balears, Madrit: Real Jardí Botànic i Consell Superior d'Investigacions Científiques, p. 261. ISBN 84-00-06221-3.

[3] Dezhi, Fu; Robinson, {{{nom2}}} (2001). «Hepatica», Flora of Chinenca (en en), Missouri Botanical Garden, St. Louis, MO & Harvard University Herbaria, Cambridge, MA.: eFloras.org, p. 328.

[1]

[2]

[3]