Heptacloro
El heptacloro, (Nom químic: 1,4,5,6,7,8,8-heptacloro-3a,4,7,7a-tetrahidro-4,7-metanoindano) és un plaguicida extremadament tòxic per a qualsevol organisme viu que està prohibit baix totes les seues formulació pel Conveni de Róterdam, per ser potencialment amolador per a la salut humana, qualsevol espècie terrestre i aquàtica, aixina com al mig ambient.
Resum de la prohibició
[editar | editar còdic]El Heptacloro va ser exclós de la llista de substàncies actives autorisades per a l'us en productes de protecció de plantes a partir del 1991 en molts països signatarios del Conveni, per al seu us com plaguicida per a la protecció de plantes contra plagues i pesta. Està prohibida la producció, us i comercialisació de tots els productes de protecció de plantes que continguen heptacloro.
Perills i riscs coneguts respecte a la salut humana
[editar | editar còdic]El heptacloro és altament tòxic per als humans i causa hiperexcitación del sistema nerviós central i danys al fege. Estudis retrospectius en treballadors i estufadors de heptacloro han demostrat significantes increments de morts per malalties cerebrovascular. S'ha trobat que el heptacloro té efectes significatius en la progesterona i en els nivells d'estrògen en rates de laboratori. Atres estudis animals mostren alteració del sistema nerviós i danys al fege. De preocupació particular és la seua demostrada resposta carcinogénica en rosegadors de laboratori i el seu potencial impacte per a la salut humana per la difosa contaminació migambiental en la cadena alimentària.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Heptacloro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.