Heracleum maximum
Heracleum maximum, comunament coneguda com la pastinaca de vaca, és l'únic membre del gènero Heracleum originari d'Amèrica del Nort. H. maximum també es coneix com a api indi, ruibarp indi o pushki.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Segons The Plant List, Heracleum maximum és un nom d'espècie acceptat[1] pero l'espècie no té sinònims ni tàxons infraespecíficos. Per un atre costat, Heracleum maximum no es reconeix com un nom acceptat ni pel Sistema Integrat d'Informació Taxonómica (SIIT) ni pel Sistema Nacional de Germoplasma Vegetal (NPGS). Segons ITIS i NPGS, tant Heracleum maximum com Heracleum lanatum són sinònims de Heracleum sphondylium subsp. montanum.[2][3] Estos tres noms a sovint s'usen indistintament en la lliteratura, lo que ha causat certa dificultat i confusió.
La classificació que figura a continuació seguix a The Plant List, és dir, cada una de Heracleum maximum, Heracleum lanatum i Heracleum sphondylium subsp. montanum és una espècie distinta.[1][4][5]
Distribució
[editar | editar còdic]La pastinaca de vaca es distribuïx en la major part del territori continental dels Estats Units, llevat en la Costa del Golf i en alguns estats veïns. Creix des del nivell de la mar fins a elevació d'aproximadament 2,700 metros.[6] És especialment freqüent en Alaska, a on a sovint es troba creixent entre plantes com Oplopanax horridus, que és casi idèntic en tamany i molt similar en apariència, i Aconitum, una flor molt tòxica. En Canadà, es troba en totes les províncies i territoris, llevat Nunavut. Està llistat com "En perill" en Kentucky i "Preocupació especial" en Tennessee.
Característiques
[editar | editar còdic]La pastinaca de vaca és una herba alta, que aplega a altures de més de 2 metros. El nom del gènero Heracleum (de "Hércules") es referix al tamany molt gran de totes les parts d'estes plantes.[7] La pastinaca de vaca té les característiques umbeles de flors de la família de la carlota (Apiaceae). Les umbeles medixen aproximadament 20 centímetros (8 polzades) d'ample, tenen una superfície plana o redonejada i estan compostes de menudes flors blanques. A voltes les flors exteriors de l'umbela són molt més grans que les internes. Els fulls són molt grans, medixen fins a 40 cm d'ample i es dividixen en lòbuls. Els tallos són robusts i suculents. Les llavors tenen una llongitut de 8–12 mm i un esgambi de 5–8 mm.[6]
Els tallos i els fulls contenen furocumarinas, substàncies químiques responsables de l'erupció característica de les vesícules eritematosas (ampolles similars a cremades) i la posterior hiperpigmentación que es produïx en acabant de que la llacor transparent aplegue a la pell. El químic és fotosensible,[8] i l'erupció ocorre solament despuix de l'exposició a la llum ultravioleta. Per açò, la fitofotodermatitis pot ocórrer despuix de tallar les plantes en un dia solejat.
Comunament es confon en Heracleum mantegazzianum (herba de porc jagant),[9] que és una planta molt més gran que típicament té taques purpurinas en els tallos, aixina com fulls més sagrats.[10]
Usos
[editar | editar còdic]Els indígenes nortamericans han tingut una varietat d'usos per a la pastinaca de vaca. Podria ser un ingredient en cataplasmas aplicades a les contusions o llagues. Els tallos jóvens i els tallos dels fulls es varen usar com a aliment una volta que es desapegava la pell exterior. Els tallos secs s'usaven com pajitas per als vells o malalts, o es convertien en flautes per a chiquets.
Una infusió de les flors es pot fregar sobre el cos per a repelir mosques i mosquits. Una tenyida groga es pot fer de les raïls.[11]
Vore també
[editar | editar còdic]Una atra espècie no invasiva:Heracleum sphondylium Espècies altament invasivas: Heracleum mantegazzianum, Heracleum sosnowskyi, i Heracleum persicum. Atres plantes comunament confoses en Heracleum maximum: Daucus carota, Anthriscus sylvestris, espècies de Angelica, Conium maculatum, Pastinaca sativa.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Heracleum maximum W. Bartram».
- ↑ «Heracleum sphondylium ssp. montanum (Schleich. ex Gaudin) Briq.».
- ↑ «Taxon: Heracleum sphondylium L. subsp. montanum (Schleich. ex Gaudin) Briq.». United States Department of Agriculture, Agricultural Research Service.
- ↑ «Heracleum lanatum Michx.».
- ↑ «Heracleum sphondylium subsp. montanum (Schleich. ex Gaudin) Briq.».
- ↑ 6,0 6,1 Norman F. Weeden(1996).«A Serra Nevada Flora».Wilderness Press.
- ↑ Elizabeth L. Horn(1998).«Serra Nevada Wildflowers».Mountain Press.
- ↑ «Heracleum maximum W.Bartram». Algoma University College and Great Lakes Forestry Centre, Sault Ste. Marie, Ontario, Canada. Consultat el 8 d'octubre de 2018.
- ↑ «Heracleum maximum: Similar Species». iNaturalist. Consultat el 26 d'agost de 2018.
- ↑ «Giant Hogweed, Heracleum mantegazzianum». State of Maine: Department of Agriculture, Conservation, and Forestry. Consultat el 26 d'agost de 2018.
- ↑ «BRIT - Native American Ethnobotany Database».
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Heracleum maximum» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Jepson Manual species treatment
- [enllaç trencat]
- Plants for a Future report on the species
- Este artícul conté una traducció derivada de «Heracleum maximum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.