Anar al contingut

Herceg Novi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Herceg Novi

Herceg Novi ([xěrtseɡ nôʋiː] en serbi cirílico: Херцег Нови, en italià: Castelnuovo) és una ciutat del suroest de Montenegro. Capital del municipi homònim.

Història

[editar | editar còdic]

Els resultats arqueològics de Luštica atesten els principis de la civilisació en esta regió, que semblen procedir de l'Edat de Bronze neolítica i primerenca. La primers sers humans dels que es té constància que varen viure en Herceg Novi varen ser els Ilirios. Les oportunitats comercials varen atraure a comerciants grecs en el V a. C. En el sigle III d. C., despuix de ser derrotats per Roma, l'Imperi va assumir el control d'esta zona. Despuix de la caiguda de l'Imperi romà occidental, en 476, Bizancio la va governar durant sis sigles.

En el sigle VII d. C., les tribus eslovenes varen habitar esta regió i al voltant de l'àrea de Herceg Novi es va constituir el municipi de Dračevica. En el X, Dračevica pert la seua independència, convertint-se en província del ducado de Zeta. A la mort del Czar Dušan, Dračevica va ser governat pel duc Vojislav Vojinoviĉ. [...] La ciutat de Herceg Novi va ser fundada en 1382, quan el Ban bosnio, el rei Tvrtko I Kotromanić, la va instituir en la baïa de Topla, en un intent de donar-li un aspecte comercial, marítim i social, ciutat a la que va cridar Sveti Stefan o St. Step.

Com una de les ciutats més jóvens de la costa adriática, va ser cridada Novi ('nou'), el nom del qual en llatí era Castrum Novum (Castel Nuovo, en italià, lliteralment «Castell Nou»). Va rebre este nom durant el regnat del Herceg ('Duc'), Stjepan Vukčić Kosača, durant el qual la ciutat va experimentar un considerable progrés. Els turcs varen conquistar la ciutat en 1482, en una chicoteta pausa, entre 1538 i 1539, quan va ser ocupada per Espanya (vore Lloc de Castelnuovo). Els turcs la varen mantindre fins a 1687, sent presa pels venecianos, fins al fi de la República de Venècia en 1797, quan pansa a control d'Àustria. En 1806 s'integra en l'Imperi rus, que la pert el 30 de setembre de 1806 en favor de França. Montenegro la va controlar, junt en les Boques de Kotor entre 1813 i 1814. En 1815 en el Congrés de Viena, la ciutat va tornar a mans austríaques.

Posteriorment els serbis, croates i eslovens ho varen unir en el seu regne, en 1918. En 1941 la ciutat va ser ocupada pels italians i lliberada dels nazis en 1944.

«Ací un viu del sol, pel sol, per al sol... Esta és la raó per la que vixc en esta ciutat».

Transport

[editar | editar còdic]

l'aeroport de Tivat es troba a 23 km, des d'a on es pot volar a Belgrat i Zuric. Ya en Croàcia, a 30 km està l'aeroport de Dubrovnik, que conecta en més destins europeus.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons