Hexaclorobenzeno

El hexaclorobenzeno, o HCB (nom químic: benceno, hexacloro), és un plaguicida prohibit, baix totes les seues formulació, pel Conveni de Róterdam, per ser amolador per a la salut humana i el mig ambient.

Resum de la prohibició

Està prohibida la producció, us i comercialisació de tots els productes de protecció de plantes que continguen HCB. El HCB està designat com un producte químic CFP per ser amolador per a la salut humana i el mig ambient.

Perills i riscs coneguts respecte a la salut humana

El HCB és perjudicial per inhalació de la pols o si ingerit. L'exposició ocupacional a el HCB i en la dieta per aliments contaminats o aigua són les principals circumstàncies per a on succeïx l'intoxicació. El HCB pot causar llauger irritament als ulls, pell i membranes mucoses. L'inhalació dona lloc a irritament del tram respiratori. La toxicitat del sistema nerviós central és baixa. L'ingestió de grans cantitats de HCB pot causar mal de cap, mareig, nàusea, bossada, insensibilidad de mans i braços, aprensión, paràlisis parcial de les extremitats, menge i atacs. Prolongats periodos d'ingestió poden causar Porfirio cutàneu tardà, a on es verifiquen ampolles i epidermólisis de la pell que normalment no és sensible a la llum. Poden ser característiques del síndrome: cicatrius pigmentadas, contractures, alopècia, hirsutismo, artritis, osteomielitis, anorèxia, pèrdua de pes i atròfia muscular. S'ha observat engrosamiento del fege i de la tiroides. La mortalitat pot ser fins al 10%. Les seqüeles a llarc determini són hiperpigmentación, hirsutismo, cicatrius en mans i cara, pell fràgil, engrosamiento del fege i Porfirio persistent i actiu. Els beus poden desenrollar el síndrome de Pembe yara (pink sore) quan exposts a la llet materna contaminada en HCB i a la transferència transplacental. Dona lloc a alta mortalitat (95%). Succeïx també diarrea, febra, pápulas en l'esquena de les mans, infiltració dels pulmons, abscesos subcutàneus, greu anèmia hipocrómica i leucocitosis.