High Frequency Active Auroral Research Program
Plantilla:Coord/display/title</noinclude>
High Frequency Active Auroral Research Program o HAARP —«Programa d'Investigació d'Aurora Activa d'Alta Freqüència»— és un programa finançat per la Força Aérea i Armada dels Estats Units, Agència de Proyectes d'Investigació Alvançats de Defensa (DARPA) i Universitat d'Alaska. El seu objectiu és estudiar les propietats de l'ionosfera a fi de desenrollar i millorar la tecnologia que utilisa les seues propietats per a transmetre les radiocomunicació i el seu us en els sistemes de vigilància estratègica, com per eixemple, els sistemes de detecció de missils.[1]
Les activitats del programa es realisen en l'Estació d'Investigació de HAARP (HAARP Research Station), una instalació situada a 11.76 km al norest de Gakona, Alaska.
El dispositiu principal de l'Estació HAARP és l'Instrument d'Investigació Ionosférica IRI, acrònim del seu nom en anglés Ionospheric Research Instrument, un potent radiotransmisor d'alta freqüència que s'ampra per a modificar les propietats electromagnètiques en una zona llimitada de l'ionosfera. Els canvis que ocorren en la zona modificada són analisats per mig d'instruments diversos, com radarés en les bandes de radiofrecuencia UHF i VHF, sondeig digital, magnetómetros de saturació i d'inducció.
L'Estació HAARP va escomençar a funcionar en 1993. El IRI actual opera des de l'any 2007 i el seu contractiste principal va ser BAE Advanced Technologies. Fins a 2008, HAARP havia gastat aproximadament 250 millons de dólars, finançats en imposts per a la seua construcció i costs operacionals.[2]
Alguns teòrics de la conspiració han culpat al proyecte d'una àmplia gama d'events, inclosos numerosos desastres naturals. No obstant, varis científics i acadèmics han comentat que el HAARP és un blanc atractiu de dits conspiracionista degut a que, en paraules de l'investigador informàtic David Naiditch, «la seua finalitat sembla enigmàtica per als que tenen poc coneiximent científic».[3]és en si mateixa el resultat del robo dels estudis de Nikola Tesla i el seu raig de la mort que va caure en Tungushka i ajuda a modificar el clima, creat terremots, maremotos, pluges i caiguda de neu torrencials en la finalitat de disminuir la població provicando morts i debilitant l'economia d'un país.
Generalitats
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Calfador ionosférico.
Les instalacions del proyecte HAARP consten de 180 antenes repartides per un terreny d'aproximadament 14 hectàrees.
El sistema transmissor d'alta freqüència és capaç de produir aproximadament 3.6 MW de potència en la banda de radiofrecuencia. Per a conseguir eixe grau de linealidad, els transmissors operen a un 45% del rendiment total. Els generadors diésel deuen suministrar energia al restant de l'equipament utilisat per les emissores, incloent el sistema de refrigeració i les estacions de baix nivell d'amplificament. Com a resultat, aproximadament 10 MW d'energia principal es requerixen quan el sistema transmissor està funcionant a plena potència.
L'investigació desenrollada per part del proyecte HAARP es dividix principalment en dos branques:
- L'estudi dels processos bàsics naturals que es produïxen en l'ionosfera baix l'influència natural. Incloent l'estudi de cóm l'ionosfera natural afecta a les senyals de radi, açò en l'objectiu de desenrollar tecnologia que permeta mitigar estos efectes per a millorar la fiabilitat i/o el rendiment de la comunicació i els sistemes de navegació.
- Desenrolle de tecnologia per a utilisar els efectes produïts per les interaccions ionosféricas.
L'importància de l'investigació ionosférica en l'actualitat
[editar | editar còdic]Encara que la nostra societat ha deprés a usar les propietats de l'ionosfera al seu favor durant el XX, encara hi ha molt que deprendre sobre la seua física, la seua composició química, i la seua resposta dinàmica a l'influència solar. Gran part de l'estudi actual es basa en l'observació de l'efecte de l'ionosfera sobre sistemes de comunicació.
L'ionosfera afecta a la nostra societat en molts aspectes: Emissores internacionals com la Veu d'Amèrica (VOA) i la British Broadcasting Corporation (BBC) encara utilisen l'ionosfera per a reflectir les senyals de radi cap a la Terra per a que els seus programes puguen ser escoltats en tot lo món. L'ionosfera proveïx capacitats de llarc alcanç per a bucs comercials a costa dels enllaços de comunicacions, avions transoceànics i per a la comunicació militar i sistemes de vigilància. Les senyals transmeses cap a i des de satèlits per a la comunicació i la navegació deuen passar a través de l'ionosfera. Irregularitats ionosféricas poden tindre un impacte important en el rendiment dels sistemes i la seua fiabilitat. Recentment, s'ha fet possible produir simulacions per computadora dels processos ionosféricos. El desenroll d'estes visualisacions nos han permés vore i apreciar l'enorme variabilitat i la turbulència que es produïx en l'ionosfera durant una tormenta geomagnètica solar major i els efectes resultants que poden afectar a les comunicacions de radi i sistemes de navegació.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Purpose and Objectives of the HAARP Program». HAARP. Archivat des d'el original, el 30 de maig de 2012. Consultat el 27 de setembre de 2009.
- ↑ "Heating Up the Heavens" Weinberger, Sharon. Nature. Volume 453. 24 d'abril 2008. En estiu de 2014, una volta terminats els experiments, el programa va ser finalisat i el seu desmantellament va ser pospost per a maig de 2015. A mitan d'agost de 2015 el control de l'instalació i el seu equip va ser traslladat a l'Universitat d'Alaska Fairbanks. L'universitat va a fer que les instalacions disponibles les puguen usar investigadors a través d'un sistema de pagament per us. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 28 d'abril de 2011. Consultat el 28 de febrer de 2010.
- ↑ «Is baked Alaska half-baked?» (en en). Skeptic Magazine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «High Frequency Active Auroral Research Program» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.