Anar al contingut

Himeros (cràter)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Himeros és un gran cràter d'impacte en l'asteroide (433) Eros. El seu centre es troba aproximadament en 21.20° N, 77.7° I, en l'hemisferi oriental d'Eros. El cràter rep el seu nom d'Hímero, de la mitologia grega, un dels sèt Erotes, acompanyant d'Eros i personificació de l'anhel amorós. El nom Himeros va ser aprovat oficialment per l'Unió Astronòmica Internacional (UAI) en 2003.[1]

Geologia i característiques

[editar | editar còdic]

En un diàmetro aproximat d'11 quilómetros, Himeros és el major accident geogràfic identificat en Eros. El cràter és tan gran que casi supera el diàmetro d'Eros en direcció nort-sur.[2] Com a resultat, els brodes nort i sur de Himeros estan degradats o absents, lo que li dona al cràter una forma allargada. La vora suroest de Himeros està interromput per Shoemaker, un cràter d'impacte més chicotet i recent, d'aproximadament 7 quilómetros (4.3 milles) d'ample. La vora de Himeros, de la mateixa manera que les vores del segon i tercer cràter d'impacte més grans d'Eros (Shoemaker i Psyche, respectivament), és molt redonejat i pla.[3]  Dins de Himeros es troben vàries formacions. Una extensa cresta, Rahe Dorsum, comença en el sol de Himeros abans de continuar sobre la vora del cràter cap a Psyche. Donada la rectitud de Rahe Dorsum, provablement representa una làmina de material sòlit que va ser més resistent a la violenta formació de Himeros, sobrevivint com una cresta.[4]


L'immens tamany de Himeros en relació en Eros significa que l'impacte que ho va crear provablement va tindre conseqüències generalisades per a l'asteroide. En 2015, un equip d'astrònoms dirigit per Yasui Minami va propondre que les ones sísmiques de l'impacte de Himeros haurien sacsat tot l'asteroide, en una acceleració màxima modelada que va superar la gravetat superficial d'Eros fins a 134 quilómetros del cràter. Com a resultat, el material superficial d'Eros provablement es va desplaçar globalment per la formació de Himeros.[5] L'ubicació central de Himeros en Eros implica que la seua formació deuria haver borrat la majoria dels cràters menors de 500 metros de diàmetro. Si ben l'interior de Himeros presenta relativament pocs cràters, la presència de molts cràters menuts en Eros indica que Himeros és antic. Per lo tant, la baixa densitat de cràters en Himeros provablement es dega a la formació de Shoemaker.[6]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Himeros». planetarynames.wr.usgs.gov. Consultat el 2025-06-14.
  2. «JPL Small-Body Database Browser» (en en). ssd.jpl.nasa.gov. Archivat des d'el original, el 2020-07-11. Consultat el 2025-06-14.
  3. Meteoritics & Planetary Science.37(12)
    1651–1684.ISSN 1945-5100.doi:10.1111/j.1945-5100.2002.tb01157.x.Consultat el 2025-06-14.
  4. Meteoritics & Planetary Science.43(3)
    435–449.ISSN 1945-5100.doi:10.1111/j.1945-5100.2008.tb00664.x.Consultat el 2025-06-14.
  5. Icarus.260
    320–331.ISSN 0019-1035.doi:10.1016/j.icarus.2015.07.032.Consultat el 2025-06-14.
  6. Nature.436(7049)
    366–369.ISSN 1476-4687.doi:10.1038/nature03855.Consultat el 2025-06-14.