Hinduisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Deus hindús, Siva en Parvati i Nandi Kangra.

L'hinduisme és la tradició religiosa predominant del subcontinent indi i és la predominant en països com Índia i Nepal. És la tercera religió més estesa de tot lo món, en més de mil millons de fidels, darrere del cristianisme i l'islamisme. Els hinduistes creuen en la reencarnació.

Tendències[editar | editar còdic]

Monoteisme: molts hinduistes creuen en un únic deu.

Politeisme (creència en varis deus): perque —com vàries religions de l'Ídia— profesen el sincretisme.

Advaita: o monisme absolut, que defén l'existència d'un únic Deu, que pareix molts pel principi de l'ilusió o maia.

Cult en imàgens: per als hiduistes, Deu pot entrar en una estàtua (murti) per a permetre la seua adoració (bany, ofrena de menjar, etc.) com misericòrdia per a facilitar l'iniciació del practicant en el seu camí espiritual, tenint una forma material que li facilite el seu enteniment i amor a Deu. Conforme s'avança, s'inicia a percebre a Deu en tot quant existix, per a finalment no ser necesari ningun murti, arribant inclús a sentir o vore a Deu dins de tot ser creat. Eixa forma és Paramatma, la forma que compenetra tot lo existent i fa a Deu la seua qualitat omnipresent i omniscient. És per açò que al final, tot quant existix és sagrat i se li mira en reverència i amor.

Referències[editar | editar còdic]