Anar al contingut

Hipercalcemia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La hipercalcemia és el trastorn hidroelectrolítico que consistix en l'elevació dels nivells de calcio plasmático per damunt de 10,5 mg/dL.[1] [2] [3]

La hipercalcemia pot produir trastorns del ritme cardíac, aixina com un aument en la producció de gastrina i úlceres pépticas.

Etiologia

[editar | editar còdic]

El hiperparatiroidismo primari (més freqüent en pacients ambulatoris), la hipercalcemia d'orige tumoral i la hipervitaminosis D (per iatrogenia), comprenen el 90 % de les causes de hipercalcemia.[4][5]

Anormalitats en glàndula paratiroide

[editar | editar còdic]

Causes tumorals

[editar | editar còdic]

Desórdens en metabolisme de Vit D

[editar | editar còdic]
  • Hipervitaminosis D
  • Excessos d'1,25-dihidroxi colecalciferol
  • Hipercalcemia secundària a rabdomiólisis

Falles renals

[editar | editar còdic]

Alteració en el metabolisme òsseu

[editar | editar còdic]

Quadro clínic

[editar | editar còdic]
  • Sistema nerviós central: desórdens mentals, dificultats cognitives, ansietat, depressió, confusió, estupor i menge, calcificació corneal, suïcidis (descrits aisladamente).
  • Sistema neuromuscular: fatiga o cansanci muscular, miàlgia, descens de la funció de músculs respiratoris, laxitud articular.
  • Sistema renal: nefrolitiasis, diabetis insípida nefrogénica (poliuria i polidipsia), deshidratació, nefrocalcinosis
  • Sistema gastrointestinal: nàusees i bossades, anorèxia, estrenyiment, dolor abdominal, pancreatitis, úlcera péptica.
  • Sistema esquelètic: dolor òsseu, artritis, osteoporosis, osteítis fibrosa quística, resorción subperióstica, quiste òsseus.
  • Embaràs: hipoparatiroidismo neonatal, tetania neonatal, baix pes en nàixer, retarde creiximent intrauterino, hiperémesis gravídica, alta morbilidad neonatal i materna, parts pretérmino.
  • Sistema cardiovascular: hipertensió arterial, calcificació vascular, calcificació miocárdica, hipertrofia miocárdica, acurtada interval QT en l'ECG, arrítmia cardíaques.
  • Uns atres: queratitis, conjuntivitis, anèmia normocítica normocrómica, gota o pseudogota.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Henry John B (1988). «9», Todd-Sandford (ed.). Diagnòstic i tractament clínics pel laboratori, 8va edició (en espanyol), Salvat, pp. 182-197. ISBN 84-345-587-9.
  2. Farreras V, Rozman C (1976). «8», Medicina Interna tom II, 8va edició (en espanyol), Editorial Marin SA, pp. 551.
  3. Iovine I, Selva A (1985). «3», El Laboratori en la Clínica, 3ra edició (en espanyol), Editorial Medica Panamericana, pp. 309. ISBN 950-06-1009-4.
  4. Table 20-4 in: Mitchell, Richard Sheppard; Kumar, Vinay; Abbas, Abul K.; Fausto, Nelson. Robbins Basic Pathology, Philadelphia: Saunders. ISBN 1-4160-2973-7. 8th edition.
  5. Tierney, Lawrence M.; McPhee, Stephen J.; Papadakis, Maxine A. (2006). Current Medical Diagnosis and Treatment 2007 (Current Medical Diagnosis and Treatment), McGraw-Hill Professional, pp. 901. ISBN 0-07-147247-9.