Hipomagnesemia
 |
S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en [[::Deficiència de magnesi|Deficiència de magnesi]] . (Discussió). Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F. |
La hipomagnesemia és un trastorn electrolític en el qual es presenta un nivell baix de magnesi en la sanc.[1]
Els nivells de referència per a este electrolito en humans es troben entre 1,5 i 2,5 mg/dL. Per lo general es considera com hipomagnesemia un nivell de magnesi en sanc menor a 0,7 mmol/L. El prefix 'changlot'- fa referència a un nivell baix (en contraposició a 'hiper'- que significa alt). La raïl 'magnes' referix al magnesi, mentres que el sufix -emia, significa 'en la sanc'.
Hipomagnesemia no és lo mateix que la deficiència de magnesi. Pot presentar-se hipomagnesemia sense deficiència de magnesi i viceversa. No obstant, és important notar que la hipomagnesemia és en freqüència indicativa d'un dèficit sistémico de magnesi.
La hipomagnesemia pot aparéixer com a resultat d'un gran número de condicions, entre les que s'inclouen una inadequada ingesta de magnesi, diarrea crònica, malabsorción, alcoholisme, estrés crònic, i algunes medicacions tals com els diuréticos entre unes atres.
Signes i síntomes
[editar | editar còdic]La deficiència de magnesi causa debilitat, rampes musculars, arrítmia, irritabilitat del sistema nerviós aumentada acompanyada de tremolació, atetosis, sacsades, nistagmo patològic i reflectixc plantar extensor.
Esta hiperexcitabilidad del sistema nerviós central pot manifestar-se també en síntomes més sotils pero disruptivos com a insomni (freqüentment associat a rampes nocturnes i espasmos musculars), dificultat per a concentrar-se i un generalisat malestar o disfunció cognitiva que afecta significativament la calitat de vida.[2][3][4]
Adicionalment poden presentar-se confusió, alucinacions, depressió, convulsions epilèptiques, hipertensió, taquicardia i tetania.
Causes
[editar | editar còdic]Els nivells baixos de magnesi en sanc poden ser deguts a una ingesta inadequada, a una falla en l'absorció intestinal de magnesi; o a una pèrdua de causa renal, en esta última els renyons són incapaços de retindre el magnesi. La hipermagnesemia, per una atra part, és casi sempre d'orige iatrogénico.
La hipomagnesemia no és infreqüent en pacients hospitalisats. Entre el dèu i el vint per cent de tots els pacients hospitalaris i entre el xixanta i el sesenta y cinco per cent dels pacients en contes intensius patixen de hipomagnesemia. La hipomagnesemia és en freqüència subdiagnosticada ya que els anàlisis de magnesi en sanc no constituïxen un examen de rutina.
Les deficiències poden ser degudes a les següents condicions:
Drogues
[editar | editar còdic]- Alcoholisme. Es presenta hipomagnesemia en aproximadament un 30% dels casos d'abús d'alcohol i en un 85% dels casos de delirium tremens, degut principalment a la malnutrición i a la diarrea crònica. L'alcohol estimula la pèrdua renal de magnesi, la qual es troba ademés aumentada degut a que el consum crònic d'alcohol produïx cetoacidosis alcohòlica i diabètica, hipofosfatemia i hiperaldosteronismo pel dany hepàtic. La hipomagnesemia es troba ademés relacionada en la deficiència de tiamina ya que el magnesi és un factor necessari per a transformar la tiamina en pirofosfato de tiamina que és la forma activa.
Medicacions
[editar | editar còdic]- L'us de diuréticos tiazídicos i del torra són la causa més freqüent de hipomagnesemia.[5]
- Alguns antibiòtics tals com els aminoglucósidos, anfotericina, pentamidina, gentamicina, tobramicina i viomicina) bloquegen la resorción del magnesi en el torra de Henle. Al voltant del 30% dels pacients que utilisen estos antibiòtics presenten hipomagnesemia.
- L'us de llarga data d'inhibidors de la bomba de protones tals com l'omeprazol.[6][7]
- Atres drogues.
- Els digitals i les seues drogues derivades tals com la digitalina desplacen magnesi cap a l'interior de les cèlules. Els digitals provoquen una concentració intracelular de sodi aumentada actuant pasivamente sobre el bescanviador de sodi-calci en el sarcolema. L'aument en el calci intracelular provoca un efecte inotrópico positiu.[5]
- Els adrenérgicos, desplacen magnesi cap a l'interior de les cèlules.
- El cisplatino, estimula l'excreció renal.
- Ciclosporina, estimula l'excreció renal.
- Micofenolato mofetil
- Insuficiència de seleni,[8] de vitamina D, d'exposició solar o de vitamina B6.
- Causes gastrointestinals: el tracto digestiu distal secreta alts nivells de magnesi. Per lo tant una diarrea secretoria pot causar hipomagnesemia. Per lo tant, la malaltia de Crohn, la colitis ulcerativa, la malaltia de Whipple i la malaltia celíaca poden provocar hipomagnesemia.
- Pèrdua renal de magnesi en el síndrome de Bartter, diuresis postobstructiva, en la fase diurética de la necrosis tubular aguda i en el transplant de renyó.
- Diabetis Mellitus: el 38% de les visites clíniques dels pacients diabètics externados s'acompanyen de hipomagnesemia, provablement per la pèrdua renal deguda a l'arrastre osmótico causat per la glucosuria i cetonuria.
- Infart agut de miocardi: dins de les primeres 48 hores posteriors a un atac cardíac, al voltant del 80% dels pacients presenten hipomagnesemia. Açò pot ser el resultat d'un desplaçament intracelular de ions per l'acció de l'aument en les catecolaminas.
- Malabsorción.
- Pancreatitis aguda.
- Enverinament en fluorur d'hidrogen.
- Síndromes de Gitelman/Bartter.
- Transfusions massives, les quals són una opció d'emergència en el tractament de soport vital en casos de shock hemorrágico, pero poden associar-se a severes complicacions.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:DorlandsDict
- ↑ «Physiopathology of symptomatic and latent forms of central nervous hyperexcitability due to magnesium deficiency: a brief review.».
- ↑ «The Effect of Magnesium Deficiency on Neurological Disorders: A Narrative Review Article.».
- ↑ «Influence of magnesium on excitability of neurons of different levels of their organization.».
- ↑ 5,0 5,1 Whang R, Hampton EM, Whang DD(1994).Ann Pharmacother.28(2)
- 220–6.
- ↑ http://www.fda.gov/safety/medwatch/safetyinformation/safetyalertsforhumanmedicalproducts/ucm245275.htm
- ↑ Digestive diseases and sciences.56(4)
- 931–50.
- ↑ Chareonpong-Kawamoto N, Yasumoto K(1995).Biosci. Biotechnol. Biochem..59(2)
- 302–6.doi:10.1271/bbb.59.302.
- ↑ Chest.137(1)
- 209–20.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hipomagnesemia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.