Hipsifrones

Artícul principal → Manuscrits de Nag Hammadi.

El tractat titulat Hipsifrones o Hipsifrona és el quart tractat del còdex XI de Nag Hammadi. (NHC XI, 69-72). El còdex al que pertany Hipsifrona és el més breu dels documents del Nag Hammadi i solament s'ha conservat molt fragmentat. L'escrit pot ser cridat escritura- revelació, pero no hi ha una idea exacta de la revelació de la que parla el text, a causa de la seua condició tan fragmentaria.

Contingut i estructura

Hipsifrona recorda a Sofia, en això de descendir al lloc de la seua virginitat i retornar. Pot estar estructurat en tres parts: A.- preludi breu (69,22 - 31). B.- descens de Hipsifrona al món des del lloc de la seua virginitat -caiguda de Sofia (69,32 - 70,24). C.- conversació entre Hipsifrona i Fainopes que culmina en la tornada de Hipsifrona: la tornada de Sofia (70,25 al final). La figura de Fainopes no apareix en un atre text de Nag Hammadi. Del preludi podria ser inferido que eixe Fainopes siga un germà de Hipsifrona (69,26).

Gènero lliterari i ambient

D'acort en la seua forma, Hipsifrona és un típic escrit de revelació, semblant als diàlecs de revelació dels gnósticos. Encara que la terminologia no és explícitament igual a la dels setitas, no obstant, Hipsifrona es mou en l'entorn setita de la Gnosis: el nom Hipsifrona recorda el nom Fronesis en el qual és cridat Eleleth en el text setita Hipóstasis dels Arconts (93,8). La funció de Eleleth és comparada en uns pocs escrits setitas en Sofia. També Hipsifrona apareix en l'Exposició Valentiniana. L'expressió podria significar: “orígens de la sanc" d'Adán (70,26). Fainopes podrien ser idèntic a Adán, com Adamas celest o com a àngel apassionat, que nuga al Demiürgue Jaldabaoth enfadat (HipArc 95,5).