Anar al contingut

Hispanopithecus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Hispanopithecus (Hispanopithecus)

Hispanopithecus és un gènero d'homínits que va habitar en Europa durant el Mioceno. Va ser identificat per primera volta en 1944 per J. F. Villalta i M. Crusafont en Notes i Comunicacions de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya. Alguns antropòlecs diferixen sobre si el Hispanopithecus pertany a la subfamília Ponginae (més estretament relacionada en els orangutanes moderns) o a la Homininae (més estretament relacionada en els goriles, els chimpansés i els humans).[1][2]

El gènero conté dos espècies conegudes: Hispanopithecus laietanus i Hispanopithecus crusafonti. Els fòssils trobats han segut datats en una antiguetat d'entre 11,1 i 9,5 millons d'anys.[1]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 (2011).Proceedings of the National Academy of Sciences USA.108(14)
    5554–5559.doi:10.1073/pnas.1018562108.
  2. (2009).Journal of Biogeography.36(10)
    1823–1844.doi:10.1111/j.1365-2699.2009.02141.x.