Història de l'escarapela d'Argentina
L'Escarapela de l'Argentina és un dels distintius nacionals de l'Argentina que va ser instituïda per un decret del Primer Triumvirat Argentí el 18 de febrer de 1812.
L'orige dels colors de l'escarapela i les raons per les que varen ser elegits per a simbolisar a la pàtria no poden establir-se en precisió. Una volta oficialisada l'escarapela, també la bandera de l'Argentina va utilisar els seus colors celest i blanc.
Versió d'orige en l'escut de Buenos Aires
[editar | editar còdic].svg){kind=link}
Segons un estudi realisat pel sicòlec Alberto Perazzo, fundador de l'Associació Argentina de Vexilología, els colors blau-celest i blanc derivarien del escut de la Ciutat de Buenos Aires creat pel governador Jacinto de Lariz en 1649. Este escut figurava en la frontera del Consulat de Buenos Aires (creat en 1794), en el que Manuel Belgrano treballava. L'escut és de forma ovalada i està dividit el seu camp en dos semióvalos, el superior de color celest representant el cel i l'inferior esmaltado en argent, simbolisant el Riu de l'Argent, en plasmar-se en tela, el platejat es va tornar blanc.[1]
El color celest del cel és el color del mant de l'Inmaculada Concepció, aixina com també era combinat en el blanc, el color de la casa de Borbón, específicament de l'Orde de Carlos III
Versió de l'orige en les invasions angleses
[editar | editar còdic]Una versió afirma que els colors blanc i celest varen ser adoptats per primera volta durant les invasions angleses (1806 i 1807) pels patricios, el principal cos de milícia urbana del Virreinato del Riu de l'Argent i que després varen escomençar a popularisar-se entre els porteños. S'afirma també que atres cossos milicians criollos, com els Húsar de Pueyrredón, haurien utilisat escarapelas en els colors blau-celest i blanc, pero no existixen constància documentals al respecte. La bandera del Cos de Patricios corresponia a la prescripta per a cossos de milícies: blanca en la Creu de Borgoña i l'escut celest i blanc de Buenos Aires en els extrems de les aspes. L'uniforme era de casaca blau i pantaló blanc, i s'afirma que el seu capell duya un botó roig en un penacho de ploma celest i blanca.[2] Esta versió es desacredita per no aparéixer en les Memòries de Saavedra, cap del cos, qui va destacar àmpliament la participació dels patricios en la revolució. Resulta també desacreditada pel fet de que els adversaris de Saavedra varen adoptar eixos colors per a distinguir-se, per lo que atres autors creuen que el penacho era blanc.[3]
S'afirma també que l'escarapela argentina va ser utilisada per primera volta per un grup de dames de Buenos Aires en presentar-se a una entrevista en el llavors coronel Cornelio Saavedra, cap del Cos de Patricios, el 19 de maig de 1810.[4][5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Les nostres banderes: vexilologia argentina. pp. 30. Editor: Editorial Dunken. ISBN 987-02-1809-1, 9789870218098
- ↑ Anuari de l'Institut d'Investigacions Històriques, Volum 10. pp. 188. Autor: Universitat Nacional de Rosario. Institut d'Investigacions Històriques. Editor: L'Institut, 1969
- ↑ Anals de l'Institut Belgraniano Central, Números 1-4. p. 70. Autor: Institut Belgraniano Central (Buenos Aires, Argentina). Editor: L'Institut, 1979
- ↑ Martín A.Cagliani: La Pàgina del Coneiximent
- ↑ Grans hòmens de la nostra pàtria, Volum 2. pp. 396. Autor: Enrique Udaondo. Editor: Editorial Pleamar, 1968
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Historia de la escarapela de Argentina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.