Història romana (Dion Casio)

Archiu:Aeneas and Turnus.jpg

Història romana (Dion Casio)

La Història romana és una obra de Dion Casio composta de huitanta llibres que recorre el periodo comprés entre la fundació de Roma (753 a. C.) i el govern d'Alejandro Sever en 229. És una de les fonts antigues més conegudes i citades. De l'obra solament es conserven íntegres els llibres XXXVII a LX, que comprenen des del 68 a. C. fins a la mort de l'emperador Claudio en el 54 d. C. El restant ha aplegat a l'actualitat en fragments i epítomes.

Composició de l'obra i método històric

Data de creació

Va deure l'autor documentar-se durant uns dèu anys per a poder escriure l'obra, pero es desconeix quàn va començar a escriure-la. Tal volta va començar cap al 207 despuix de haver-li felicitat l'emperador per les seues obres anteriors i, sobretot, per un somi en el que una divinitat ho hauria animat a escriure una història des dels orígens de Roma fins als seus temps. També s'ha sugerit que va poder escriure-l'una volta es va retirar de la vida pública, despuix del seu segon consulat en el 229.

Método i posicionament ideològic

Encara que pren com a model a Tucídides, va a marcar un camí diferenciat. La seua obra es dividix en dos periodos: des de la fundació de la Urbs a la batalla de Accio (31 a. C.), que ocupa els cinquanta primers llibres, i els anys entre este fet i el moment de l'autor, tema dels trenta restants. Entre les dos parts hi ha una clara diferència, i és que el periodo imperial goja de major rellevància. El historiógraf defén la posició dels senadors en el sí d'una monarquia que no els deixa més que un escàs marge d'acció. El diàlec fictici entre Cayo Mecenes i Marco Agripa en el llibre LII permet a l'autor fer un repàs dels diferents règims, si be l'obra atesta una preocupació constant per senyalar la naturalea del règim polític romà, el funcionament de les seues institucions i l'evolució d'estes.

Gràcies a la seua experiència política, és un clar testic de la seua época i un preciós comentariste dels aspectes polítics de la Història, i tampoc és desdeñable quant escriu sobre periodos més antics i, principalment, sobre les institucions republicanes. La seua versió dels fets pot en ocasions actualisar una tradició desapareguda en els demés historiadors. L'obra de Dion Casio és una de les fonts més importants per al coneiximent del periodo imperial i molt especialment del seu temps, del que abunden els detalles

Llengua i estil

A efectes estètic, la Història de Dion Casio adopta certs aspectes de Tucídides (un treball al estil àtic i la recurrencia d'una estructura binaria). El seu gust per lo maravellós i per la posició en que ubica els prodigis i els presagios i, per una atra part, la seua escritura, que descansa molt sobre la pràctica de la retòrica i sobre els esquemes ensenyats, han perjudicat a la seua reputació com a historiógraf. El valor històric de la seua obra i l'interés de la seua elecció compositiva són, no obstant, el centre de les investigacions actuals, lo que contribuïx en gran mida a la rehabilitació d'este historiador.

Transmissió i tradició manuscrita

Es va usar la seua obra íntegra fins als sigles XII i XIII en l'Imperi bizantí, sobretot per Jorge Cedreno, provablement Juann Tzetzes i Eustacio de Tesalónica. Els pillage i desastres, en particular el saqueig posterior al lloc de Constantinopla (1204), varen fer desaparéixer dos terços de l'obra.

Queden alguns manuscrits en algunes recopilacions que arrepleguen extractes de diferents historiadors romans, com és el cas del Excerpta de Constantino VII, útil per a trobar fragments. No obstant, la colecció de Màxim Planudes no cita una sola volta a Dion. Un gran palimpsesto se li va atribuir durant molt temps a Dion, pero més vesprada es va descobrir que ho va escriure Pedro el Patricio.

Subsistixen dos epítomes : els bizantino Juan Xifilino i Zonaras. El primer abrevia els llibres XXXVI a LXXX (a pesar d'un estany entre els regnats d'Antonino Pío i de Marco Aurelio); el seu treball es considera mediocre i dividix els capítuls segons els regnats dels emperadors. El segon, pel contrari, usa numeroses fonts pero abrevia els vint primers llibres aixina com els llibres XLIV a LXVII, per lo que pot deduir-se que els llibres XXII a XXXV ya s'havien perdut para quan es varen escriure.

Bibliografia

Traduccions

• Dion Casio. Història romana (Llibres I-XXXV) Fragments, Editorial Gredos, Dumenge Plácido Suárez (trad.), 2004.
• Dion Casio. Història romana (Llibres XXXVI-XLV), Editorial Gredos, José Mª Candau Morón i Mª Luisa Portes Castanys (trad.), 2004.
• Dion Casio. Història romana (Llibres XLVI-XLIX), Editorial Gredos, Pedro Oliver Segura (trad.), 2011.
• Dion Casio. Història romana (Llibres L-LX), Editorial Gredos, Juan Manue Cortés Copete (trad.), 2011.

Estudis

• Escribano, Mª Victòria. “Estratègies retòriques i pensament polític en la ___protected_title_6___ de Casio Dión”, L’antiquité classique, Foundation Universitaire Bruxelles, nº 68, 1999, pp. 171-189.
• Freyburger-Galland, Marie-Laure, Aspects du vocabulaire politique et institutionnel de Dion Cassius, De Boccard, 1997.
• Miller, Fergus, A Study of Cassius Va donar, Clarendon Press, 1964.
• Plácido Suárez, Dumenge. “La construcció de l'image de l'imperi des de Grècia: la ___protected_title_10___ de Dion Casio”, Studia historica. Història antiga, Edicions Universitat de Salamanca, nº 29, 2011, pp. 223-233.
• Reinhold Meyer, From republic to principate: an historical commentary on Cassius Va donar's "Roman history": books 49-52 : 36-29 B.C., Scholars Press, 1988, XXII-261 p.
• Valérie Fromentin et al., Cassius Dion: nouvelles lectures, Ausonius, 2017, 881 p.